16 Juny: Massachussets. Una jornada amb Liz Castro

De Chicago a casa la Liz Castro hi ha una gran tirada (gairebé 1.500 km). Des que vam deixar Chicago ahir a la tarda fins la parada per sopar, vam travessar l'estat d'Indiana i una petita part d'Ohio. Durant la nit, el Julio i el Jordi hem fet torns per conduir, vorejant el gran llac Ontario per l'autopista I-90. 

Malauradament, haurem de deixar Detroit i una petita escapada al Canadà (Toronto) per una altra vegada, ja que la falta de temps ens ho impossibilita. 

Acabem de travessar Ohio, una petita part de Pensylvania i bona part del nord de l'estat de Nova York. Quan el sol comença a sortir, deixem enrere el desviament cap a les Cataractes del Niàgara, a només una trentena de quilòmetres d'on estem circulant. 

De baixada cap a Massachussets, circulem molt a prop de Syracuse, on el nostre compatriota Miquel Calçada i Olivella (Mikimoto) recentment va estar estudiant durant dos anys. Vam enviar un tuit amb una foto del cartell de Syracuse i una referència a @MiquelCalcada, el qual ell molt amablement va respondre hores més tard "...doncs a l'Stella´s Diner hi haguéssiu menjat molt bé! Go'Cuse!"

Vam arribar a casa la Liz Castro, una mica abans de les 10 del matí després de més de setze hores de viatge. El cansament en aquestes alçades de viatge es comença a notar. Tot i això, la il-lusió i les ganes de conèixer la Liz ens manté molt desperts.

La Liz i tota la seva familia van ser molt amables i acollidors amb nosaltres. I, tal com ens va prometre, ens va preparar uns extraordinaris pancakes per esmorzar. La Neus es va apuntar la recepta per poder-la fer un cop retornats a Catalunya. Val a dir que veniem força afamats, i ens ho vem menjar tot! Estava boníssim...

Després d'esmorzar, una bona dutxa ens va acabar de recuperar del tot. La casa de la Liz és molt acollidora, a l'entrada de la mateixa hi tenen onejant una bandera americana i una estelada. La casa està rodejada de bosc i prats, en un ambient molt idíl·lic.

Vam tenir la sorpresa de conèixer un personatge tant o més fascinant que la mateixa Liz: l'Andreu, un català que va deixar Catalunya fa més de vint anys, i que porta vivint als Estats Units des de llavors. És una persona senzilla que parla amb una tranquil-litat i una calma que s'encomana. Té, fins i tot, un lleuger accent  americà que el fa encara més entranyable.

Després d'esmorzar, vam estar parlant amb ell durant més d'una  hora sobre la realitat política de Catalunya i les seves aportacions i reflexions ens van captivar.

Després de gairebé tres setmanes de no parar, d'un ritme frenètic de rodatge, visites i carretera de costa a costa dels Estats Units, vam agrair moltíssim una jornada plàcida i tranquil-la al poble on viu la Liz Castro.

Vam passejar pel poble, en el qual hi ha petits establiments on un pot trobar gairebé de tot. Fins i tot, tenen un bonic estany que els hi fa de platja a l'estiu i de lloc de patinatge a l'hivern. El temps s'atura en aquest bonic i verd paratge de l'estat de Massachussets.

Aprofitem al màxim les hores de calma, donat que aviat passarem a l'altre extrem: al frenètic ritme de la gran ciutat de Nova York, lloc d'inici i acabament i de la iniciativa #dretadecidirUSA.

Després de dinar i haver passejat per tot el poble, vam tornar a casa la Liz on finalment la vam entrevistar. L'entrevista va ser seguida a poca distància pel sempre gos fidel de can Castro.

Només tenim paraules d'agraïment per la Liz i tot el seu entorn. Durant les tres setmanes que hem estat en ruta, a través de les xarxes socials i el correu electrònic, ha estat aquella estrella que ens ha guiat durant el camí. Independentment de la causa del reportatge que hem vingut a filmar aquí als Estats Units, estem molt contents d'haver conegut una gran persona, i a partir d'ara una bona amiga.

 Thank you so much Liz!!! We love  you :)