dijous, 4 de juliol de 2013

15 de juny: Chicago (Illinois)

Després del "panic attack" de la nit anterior, el dia es desperta amb molts núvols. Fins avui, hem tingut molta sort amb el temps: gairebé sempre ha fet sol i bones temperatures. Sota un cel ennuvolat que amenaça pluja, ens espera una jornada apretada a Chicago. Tenim tancades quatre entrevistes i volem fer una petita visita al centre de Chicago per, ràpidament, dirigir-nos cap a Massachussets, on la Liz ens espera demà al matí per esmorzar a casa seva (tornarem a conduir de nit, dormint al cotxe).

                                 

La primera trobada hauria d´haver estat a les 10h del matí amb la lectora de català de la Universitat de Chicago, Mar Rosàs, però no ha pogut venir a la cita per motius personals. Fins les 11h, no tenim la següent entrevista i decidim aprofitar el temps i anar al centre de Chicago per avançar feina. A mida que ens acostem a Chicago des del motel, apareix davant nostre l'skyline de la ciutat entre la boira. Un dels gratacels més impactants és la imponent torre Sears, un dels gratacels més alts del món.
      



Fem la visita al downtown de Chicago en un obrir i tancar d'ulls. Després, comença a ploure, fet que dóna un aire melancòlic a aquesta gran ciutat situada al costat de l'immens llac Michigan. És una llàstima que no tinguem més temps per visitar la ciutat, però els compromisos per fer el reportatge ens reclamen. 

A les 11h anem al sud de la ciutat, on es troba la Universitat de Chicago i ens trobem amb Francesc Borrull, professor de secundària en un institut de barri i casat amb una noia americana de descendència oriental. Entrevistem al Francesc en un bonic parc al costat del llac Michigan amb vistes espectaculars de l'skyline al fons. El temps sembla que aguanti durant l'entrevista, però cap al final hem de plegar amb pressa perquè comença a ploure. 



                                      

Deixem el Francesc i ens endinsem cap a l´oest de la ciutat, on l'Angelina Llongueras, actriu, ens rebrà a casa seva. L'Angelina té l'horari dels artistes: s'ha llevat no fa gaire donat que ahir va tenir funció. És una dona valenta i activa, amb conviccions molt fermes i amb una visió del món molt altruista pels necessitats. Ha viscut uns quants anys a païssos de Sudamèrica i té una gran afinitat per la gent llatina. Ara ja porta més de quatre anys als Estats Units i fa poc que ha arribat a Chicago provinent de San Francisco. Ens confesa que Chicago és una ciutat que la té maravellada.

A la 13h hem quedat amb l'Eduard Peris, així que ràpidament deixem la casa de l'Angelina i tornem a prop de la Universitat de Chicago, on viu l'Eduard. Ell i la seva parella són investigadors a la Universitat de Chicago. Ens trobem a l'hora de dinar i la gana comença apretar. L'Eduard ens porta a un restaurant on es fan les millors hamburgueses de la zona. Ens hi dirigim caminant, i durant el trajecte ens sobta la quantitat de policia que trobem: el president Barack Obama té una casa molt a prop (és una zona amb cases d'alt standing al costat de la Universtitat de Chicago, on tenen la seva pròpia seguretat, donat que Chicago és una de les ciutats amb més criminalitat dels Estats Units). 



Després de dinar, entrevistem l`Eduard dins del campus de la Universitat. Durant tota l'estona que hem estat amb ell, ens ha fascinat la seva vitalitat i generositat. Una de les coses que ens ha explicat sobre el que està passant a Catalunya, és la següent:  l'Eduard es declara obertament independentista des de ben jove i l'ha sobtat que a casa seva, tant el seu pare com la seva germana l'han passat al davant amb el sentiment indepentista, cosa que abans no era així.

Al campus hi ha molta activitat de gent amunt i avall. Això és degut a que molts dels universitaris avui es graduen i fan la típica ceremònia de graduació que tan sovint veiem a les pel·lícules de Hollywood. Moltes alegries i sentiments han aflorat durant el dia, tant dels estudiants, com dels seus familiars que han vingut a les respectives graduacions.




El temps ha millorat molt i, fins i tot, ha sortit el sol. Chicago ja ho té això: l`Eduard ens dit que quan pregunten si farà sol a Chicago, es respon "Espera't cinc minuts i torna-ho a preguntar". 

Massachussets ens espera, i avui ens torna a tocar una tirada llarga. Seran més de 1000 milles i tornarem a fer nit mentre ens turnem conduint. Poc a poc ens anem acostumant, ho portem força bé, tot i que el cansament es comença a acumular. 

Després d´unes hores de cotxe, parem a sopar un dels nostres típics picnics, que ja es fan rutinaris, però que són molt complerts i necessaris. Demà al matí ens esperen uns "pancakes" a casa d'una de les persones que ens ha ajudat i animat més durant aquest viatge... Liz here we come! :)






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada