13 i 14 de juny: Reno (Nevada) - Chicago (Illinois)

Després de descansar tota la nit a l'hotel de Reno i no haver caigut en la temptació del casino de la primera planta, esmorzem a la mateixa habitació. Tot seguit, la Neus i el Jordi surten a córrer pels voltants de Reno (ens esperen dies de viatge intens i no tindrem temps per fer-ho). Afegim 14 km més al repte d’Endomondo, Córrer per Catalunya. Mentre fem jogging, ens sorprenen les Wedding chapels que hi ha per tota la localitat.

Prenem camí cap a Carson City, capital de l’estat de Nevada, situada a pocs quilòmetres al sud de Reno. Aquí fem una nova entrega al capitoli. Després de preguntar a recepció, ens dirigeixen cap a l'oficina del governador, on dues secretàries ens reben i recullen els articles que els portem per entregar-los al governador.

Ens acostem al llac Tahoe, on filmem el paisatge muntanyenc que contrastarà amb les imatges de desert dels darrers dies. Al voltant hi ha cims nevats on es practica l’esquí. També hi ha zones residencials amb cases de luxe. Anem a la zona nord del llac; l’aigua està congelada, tot i que hi ha gent que pren el sol com si estigués a la platja.

Ens mentalitzem que passarem més de 30 hores al cotxe, doncs la idea és arribar a Chicago el dia 14 per la nit. Són les 2pm (hora de Nevada) i comencem a tirar milles. Durant el trajecte, fem petites parades d’avituallament. Travessem l’estat de Nevada, encara de dia i, durant quilòmetres i quilòmetres, no trobem gairebé cap rastre de presència humana.

Al vespre, parem en un mexicà i sopem tacos i burritos. Entrada la nit, a prop de Salt Lake City, una "discoteca mòbil" ens atura (les llums de colors intermitents de la policia ens ho recorden). Només ha estat un ensurt: un agent, molt amable, volia saber si estàvem bé i en condicions per a conduir de nit.

Durant el trajecte, hem travessat els estats de Nevada, Utah, Wyoming i la meitat de Nebraska, conduint per torns. Parem a esmorzar en un McDonalds on les cadires pels nens petits són selles de pony.

Al migdia arribem a Lincoln, capital de Nebraska, on parem a comprar provisions i després ens acostem al capitoli. Abans de fer l’entrega, fem un picnic als mateixos jardins de l’edifici estatal. Fa molta calor i s'agraeix l'ombra i la gespa fresca dels voltants del capitoli.

Fem l'entrega a una de les secretàries del governador. Ens torna a sorprendre la facilitat amb què accepten les nostres demandes.

Entrem a Iowa, estat que travessem d’una tirada. Ja dins d’Illinois, parem a sopar en un àrea de servei, on hi ha un mapa molt gran de totes les carreteres dels Estats Units. Aprofitem per fer-nos unes fotos i ens adonem de la gran quantitat de quilòmetres que hem fet des de Reno.

A la 1.30am arribem a Chicago (per fi!), on fem nit en un motel al sud de la ciutat. Ens dutxem (després d'unes 36 hores de viatge és glòria). Abans, el Jordi pateix un panic attack ja que, durant deu minuts, no localitza la bossa on porta el passaport i els diners! Falsa alarma (com gairebé sempre...).

Good night and good luck!

12 de juny: San Francisco (California) - Reno (Nevada)

El planning d'avui ens indica fer una ràpida visita de San Francsico pel matí i a la tarda anar fins a San José a entrevistar l'advocat nord-americà Edward W. Goodson.

Després d'esmorzar muffins i suc de taronja, fem una primera parada a Lombard Street on els cotxes baixen per un carrer de corbes entre jardins. Allà ens trobem una parella de catalans que estan de viatge per la costa oest dels Estats Units. Aprofitem per fer una ràpida entrevista amb preguntes relacionades amb el dret a decidir.

A continuació, ens dirigim cap al port. Allà hi ha unes bones vistes del Golden Gate i de la presó més coneguda del món, la cinematogràfica Alcatraz. El port de San Francisco es troba dividit en nombrosos molls (piers). En els molls més grans, a la zona interna, hi ha diverses botigues de menjar, souvenirs, roba, etc. Al pier 39 també hi ha una zona on es poden veure lleons marins i foques.

Després del port, fem una última parada en una avinguda on hi ha els típics tramvies de San Francisco. Durant el trajecte, circulem per carrers amb pujades i baixades constants amb gran desnivells. L'estructura de la ciutat recorda una caixa d'ous, on tant els carrers horizontals com els verticals tenen fortes rampes de pendents molt elevats.

Deu minuts abans de les 3pm, ja estem a l'exterior de l'oficina d'Edward W. Goodson, a San José. L'advocat surt a rebre'ns a l'aparcament i anem a un parc tranquil molt proper, on li fem l'entrevista. L'Edward és un apassionat de Barcelona. Fa gairebé tres dècades va estar-hi vivint durant un any i va conviure amb gent tant d'idees nacionalistes com més properes al règim franquista.

Des de 1996 no ha tornat a Barcelona, però està al dia del que passa a Catalunya. De fet, ell ha tingut la idea de promocionar la pàgina de Facebook (que tindrà web properament) Americans for Catalonia, una iniciativa que consisteix en què ciutadans nord-americans escriguin als seus representants estatals corresponents per donar a conèixer la situació de Catalunya a les esferes polítiques del país. Segons ell, als Estats Units, els senadors i governadors es fan ressò de les preocupacions dels seus ciutadans.

Deixem San José i fem parada a Reno, un "mini Las Vegas" al nord de l'estat de Nevada, on recuperem forces perquè demà començarem un llarg trajecte de més de 30 hores dins del cotxe amb destinació Chicago, Illinois.

10 i 11 de juny: Los Angeles / San Francisco (California)

Diumenge, 10 de juny - Los Angeles

A primera hora del matí, obrim les cortines de l´habitació: un dia núvol inaugura la jornada. Esmorzem a l'habitació amb part de la compra que vam fer fa dos dies a Henderson, Nevada. Preparem, també, entrepans per dinar.

Avui toca visitar Los Angeles. És dels pocs llocs on no tenim cap entrevista programada. Comenem la visita per Malibu -pel amí passem per Mulholland Drive (coneguda per la pel·lícula de David Lynch)-. Les cases de Malibu estan construides a tocar de l´oceà Pacífic i algunes pertanyen a estrelles de Hollywood. Prenem imatges de la zona i ens acostem a un moll, on hi ha un grup de pescadors. Al fons, divisem surfistes californians esperant les onades.

D'aquí anem a Beverly Hills, on ens fascinen els carrers de palmeres altes amb cases i cotxes de luxe. Preguntem a un veí si sap on viuen famosos i acabem entrevistant-lo. És un home gran d'origen ucranià-txec i fan d'Iniesta (un cop més la força el Barça ens ajuda a donar a conèixer la realitat de Catalunya). Està al corrent de la situació de Catalunya, i ens dóna la seva opinió sobre el dret a decidir. Ttambé ens explica que a la casa del costat havia residit Anne Miller i, dues cases més amunt, residia el conegut actor còmic Steve Martin. A prop, també hi ha una residència que havia estat propietat d'Elvis Presley.

Després d'entrevistar aquest interessant testimoni, circulem pels carrers on Julia Roberts passejava a la pel·lícula Pretty Woman. Rodeo Drive és un festí de luxe en tots els sentits: botigues exclusives, restaurants, cotxes de gamma alta... En definitiva, s'hi respira riquesa i glamour. Moltes celebrities que es passegen per aquesta zona tenen la seva estrella a Hollywood Boulevard on tot seguit ens dirigim.

El passeig de la fama està ple d'admiradors que cerquen el nom dels seus ídols i es fotografien amb el nom de les seves estrelles sobre la vorera. Sembla mentida que damunt les rajoles que trepitgem hagin passat els millors actors, actrius i gent del món de l'espectacle. Davant del teatre xinès trobem les petjades i empremtes d´artistes com Bruce Willis, Robert de Niro, Al Pacino, Meryl Streep i Jane Fonda, entre d'altres. Passem per davant del teatre Dolby (abans anomenat Kodak) on se celebra l'entrega dels Òscars.

Tot seguit, i després que dos amables agents de seguretat ens informéssin, agafem el cotxe fins a una zona propera a les grans lletres de la muntanya de Hollywood, on trobem una gran vista panoràmica de Los Angeles.  Quedem fascinats per la gran extensió de terreny de la ciutat, més gran que l´àrea metropolitana de Barcelona. Després de fer fotos de les vistes espectaculars de LA, fem camí cap a Santa Mònica.

A Santa Mònica és on comença (o acaba) la ruta 66. Aquesta zona és coneguda per les seves llargues platges de sorra i el seu moll (on hi ha, fins i tot, una muntanya russa!). Tot just al costat de la platja, lloguem una bicicleta (Jordi) i un parell de patins en línea (Julio i Neus) i durant una hora gaudim d´una passejada molt divertida per la platja, fins arribar a Venice Beach.

Després, ens mulllem els peus al Pacífic i fem algunes fotos amb les casetes típiques dels socorristes de la platja (ens reorden la sèrie Los Vigilantes de la Playa). El Julio i la Neus també s'atreveixen a fer el mico amb unes anelles de la zona d´exercici de la mateixa platja.

Toca fer camí cap a San Francisco i sortim de Los Angeles per la carretera número 1, que bordeja la costa del Pacífic. El sol va caient mentre recorrem la carretera... Les vistes són espctaculars! Al cap d'una hora parem en un supermercat on fem compra de queviures i aigua. Queda un bon tros fins a San Francisco i decidim fer nit a Salinas (California), situada a una hora de la universitat d'Stanford, on demà tenim pactada una entrevista amb Joan Ramon Resina.


Dilluns, 11 de juny - San Francisco

A les 11 del matí hem d'estar a la Universitat d’Stanford, on el professor Resina ens cita en una de les cafeteries del campus (Coupa Café). Arribem puntuals i, després d'esperar 15 minuts, casualment ens adonem que dins la universitat hi ha cinc cafeteries amb el mateix nom! Efectivament, no estàvem en la que ens havia citat el professor.

Un cop arreglat el malentès, ens disposem a entrevistar Joan Ramon Resina, cap del departament de Literatura espanyola i portuguesa a Stanford. Estem molt contents d’haver obtingut l’aportació d’una eminència com ell.

La següent parada és ja San Francisco. Arribem d´hora i anem directament a l´hotel, que es troba dins la ciutat, molt a prop del centre. Un cop instal·lats a l’habitació, fem via cap a un dels ponts més famosos del món: el Golden Gate, una espectacular construcció del segle XIX que dóna la benvinguda a la badia de San Francisco. Les vistes panoràmiques de la ciutat són fascinants!

A la tarda-vespre quedem amb Anselm Bossacoma, consultor de negocis internacionals, que que porta ja més de 17 anys vivint a California. Agraïm que, literalment, "s’escapés" d’una convenció de vins catalans per poder parlar amb nosaltres. L’Anselm és pràctiament un nord-americà més i valorem la seva visió de la situació de Catalunya, des del punt de vista de l'emprenedoria i l'empresariat.

Després d’entrevistar Bossacoma, fem una ràpida visita al Chinatown de San Francisco, que es troba a tocar del Financial District, on hem fet l'entrevista. En una de les botigues de menjar de Chinatown, comprem rice cake, sticky rice i Chinese donuts.

Ja a la nit, anem al barri de Marina (Chestnut Street) on havíem quedat amb una noia catalana que viu a San Francisco però, malauradament, li surt un compromís d’última hora i no ens pot acompanyar en el sopar. Sopem en un restaurant  japonès. Encetem una conversa molt interessant sobre tot el procés del dret a decidir i la relació Catalunya-Espanya. El bon menjar del sopar ajuda a crear l'ambient per l’intens debat que tenim.

Després de sopar, és hora de tornar a l’hotel. Sense adonar-nos, estem portant un ritme frenètic i molt intens: no fa ni deu dies que vam deixar Nova York i ja portem més de 7500 km (5000 milles)!  A vegades s’ens fa difícil saber en quin dia de la setmana ens trobem i en quina ciutat estem...

Hora d’anar a dormir. Demà més!

9 de juny: Las Vegas (Nevada) - Los Angeles (California)

Ens llevem tard, ja que estavem rebentats. Hem dormit força bé i toca fer camí cap a Los Angeles. Continua fent força calor i xafugor: les temperatures s'acosten als 100 graus Farenheitt!

La circulació és intensa. En ser diumenge, molta gent torna de cap de setmana a Los Angeles i, degut a això, fem una horeta de caravana. La carretera travessa el desert de Mojave. Parem en un àrea de descans que sembla un oasi en mig del desert.

Després de gairebé dues hores de viatge en direcció L.A., la circulació s'aclareix i anem fent via. Arribem a Calabasas, al nord de Los Angeles, on farem nit. La Neus i el Jordi surten a córrer mentre el Julio fa el treball rutinari de cada dia (carregar bateries i passar les targetes de memòria als discs durs portàtils). Afegim 20 km més al repte d'Endomondo, Corre per Catalunya. 

La temperatura ha baixat: hem pasat dels 100 graus de Nevada als 70 del sud de California. El Jordi aprofita per banyar-se a la piscina del motel. Fa més fresca fora de l' aigua que no pas a dins.

Un cop dutxats, anem a Los Angeles, al Piano Bar del Jimmy, un noi que vam conèixer al roadhouse de Flagstaff i ens va convidar al seu bar quan li vam dir que anàvem a Los Angeles. El local és molt acollidor i hi ha bona música en directe. Després de dues horetes, tornem cap al motel, que demà ens espera una ràpida visita a la ciutat de les estrelles!

8 de juny: Flagstaff (Arizona) - Route 66 - Las Vegas (Nevada)

Avui és dissabte i aprofitem per dormir una estona més. Al mateix Dinner on vam sopar, fan uns shakes i pancakes molt bons. Mentre el Jordi va a córrer i afegeix 7 km més al repte d'Endomondo Córrer per Catalunya, dret a decidir, la Neus i El Julio esmorzen. 

Després d'esmorzar, filmem un barri residencial de Flagstaff amb cases de fusta típiques de les sèries americanes. També ens acostem al Roadhouse on vam estar la nit anterior, per fer preses diürnes del local.

Tot seguit, emprenem el camí cap a Las Vegas. Durant el primer tram seguim part de la mítica ruta 66, fem una primera parada en una Harley Davidson Shop i ens trobem un grup típic de "moteros" (bikers), als quals els expliquem el projecte #dretadecidirUSA, i s'ofereixen a portar a la Neus durant uns 35 km, fins a Williams, amb una clàssica Harley Davidson. Un cop  arribats a Williams,  entreguem una estelada i un exemplar del llibre la Liz Castro al grup de bikers. 

Un cop tots dins del cotxe, seguim fent via per la ruta 66, fins arribar a Seligman, on parem a filmar i ens trobem amb un altre biker, al qual entrevistem i ens dóna la seva opinió. Va armat i fa respecte però, tot i així, és un individu molt amable i ens ensenya i ens deixa agafar la pistola que porta (ja descarregada).

El paisatge durant aquest tram de la ruta 66, recorda la pel·lícula de Thelma i Louise. Recorrem grans extensions deshabitades i desèrtiques on, de tant en tant, trens quilòmetrics trenquen  amb la solitud que ens envolta. 

Apreta la gana i finalment arribem a l'únic local que ens trobem a la carretera. Només passar la porta, entrem en una escena de pel·lícula de western: "cowboys" prenent cerveses a la barra, una cambrera amb davantal servint hamburgueses i hot dogs, un billar a l´entrada, i el local decorat amb tota mena de referències al món dels vaquers. Mentre mengem,  parlem amb la cambrera i altres personatges del local. Després d'explicar-los la situació de Catalunya, es mostren molt interessats, i entrevistem un dels clients.

Deixem la ruta 66 i fem camí, direcció a Las Vegas. Abans, fem una parada en una de les preses més grans del món, la Hoover Dam. A fora, la calor i la xafugor són terribles: 109 graus Farenheitt! Semblava que estiguéssim a l'infern; ens cremaven els ulls.

Per fi arribem a Las Vegas. El motel es troba a 15 minuts caminant del carrer principal, l'Strip, on estan la gran majoria dels casinos. Tot i ser molt tard, sortim a donar una volta i entrem al Venettian, on hi ha reproduccions a gran escala de la ciutat de Venècia. Tot és molt artificial i, a la vegada, espectacular. També ens apropem al Harrah´s i al Ceasar Palace. Ja entrada la matinada, tornem a l'hotel gairebé sense forces. Ha estat un dia molt intens!

6 i 7 de juny: Austin (Texas) - Flagstaff (Arizona)

De bon matí, la Neus i el Jordi surten a córrer. Durant la ruta, s'apropen a un High School d'Austin i donen unes quantes voltes per la pista d'atletisme de l'institut. Un cop recorreguts més de set quilòmetres, que s'afegeixen al repte d'Endomondo (córrer pel dret a decidir), tornen al motel. Fa molta calor a Texas, i només son les 9:30 del matí,! Tots dos decideixen remullar-se a la piscina del motel.

Un cop esmorzats, anem tots cap al centre d'Austin (capital de Texas) per fer l'entrega al capitoli. Allà ens reben molt bé i ens indiquen on està l'oficina del governador. Tot i això, donem unes quantes voltes fins a trobar-la. Quan l'ubiquem, s'està celebrant una reunió i no podem fer l'entrega al governador directament. Enlloc d'això, ens dirigim a l'oficina del Sargent of Arms (Rick), que s'ofereix a recollir els aricles i entregar-los al governador. Al capitoli ens trobem un grup de catalans, dos d'ells viuen a Mèxic des de fa anys. Aprofitem per entrevistar-los.

Deixem el capitoli i passem pel downtown d'Austin per filmar alguns plans per al documental. És un lloc ple de bars, amb molt d'ambient, i música en directe (sobretot blues i country).

Emprenem un llarg camí, que durarà tota la nit (farem torns per conduir entre els tres). La idea és arribar a Monument Valley al matí. Després d'una hora de vaitge, agafem forces i fem un picnic al darrere d'una benzinera (fem "homemade sandwiches"). Entre Austin i Monument Valley (més de mil quilòmetres) fem parada a Lubbock, on gràcies a les xarxes socials de dretadecidir.com concertem una entrevista amb Lluís Soler, bioquímic que viu i treballa en aquesta ciutat.

Després d'això, fem nit al cotxe (primer la Neus, després el Julio i el Jordi acaba la ronda fins que surt el sol, ja en territori Navajo, ja dins l'estat d' Arizona).

                                   

Fem un  en una benzinera i ens comprem uns barrets de cowboy per endinsar-nos camí de Monument Valley, a conjunt amb el territori. La primera parada és al Mexican Hat, una formació rocosa de formes molt curioses, que semblen un barret mexicà. El paisatge és espectacular i no parem de fer fotos mentre ens endinsem a Monument Valley.

Pel camí ens aturem en unes paradetes de venda ambulant de bisuteria feta pels indis navajos. Un dels venedors es mostra interessat per la senyera que duu el Jordi i, després d'explicar-li la situació a Catalunya i què estem fent als EUA, li regalem la senyera perquè la pengi juntament amb altres que té onejant a la parada. Aprofitem per fer-li una entrega del llibre de la Liz Castro i l'entrevistem. 

De Monument Valley, prenem la carretera que va en direcció sud cap al Grand Canyon. Després de dues hores i mitja, arribem a un dels extrems sud del canó del Colorado. Allà, casualment, ens trobem una parella de catalans de Badalona que porten mes de 10 anys vivint a diferents llocs dels EUA. Els entrevistem i seguim  la visita: les vistes són espectaculars!

Al vespre arribem a Flagstaff, on farem nit. Sopem en un Dinner, que és el típic restaurant de carretera que es veu a gairebé totes les pel·lícules de Hollywood. Els plats són molt grans com gairebé tot el que hi ha als EUA!) i quedem ben tips!

És divendres nit i sortim a un local de Country que el Jordi coneixia d'haver-hi anat fa uns anys. És el típic Roadhouse de carretera, situat a la ruta 66. Fem uns billars, mentre escoltem la banda que toca en direce. Acabem tots sortint a la pista de ball i aprenem els passos bàsics del country!

Good night (per fi dormim en un llit...)! 

5 juny: New Orleans / Baton Rouge (Lousiana) - Austin (Texas)

Segona i última nit que hem passat a New Orleans. El motel, que es trobava molt a prop del barri francès, (French Quartier) ens ha encantat. New Orleans és una ciutat per quedar-s'hi més dies, per la seva efervescència cultural i musical.

Marxem en direcció Baton Rouge, capital de l'estat de Lousiana, on fem una nova entrega del llibre What´s up with Catalonia de Liz Castro, la Declaració de Sobirania i dret a decidir del Parlament de Catalunya i la samarreta del Barça amb l´estelada al pit.

Durant el camí, parem a Gonzales, Lousiana, en un centre comercial, on fem quatre compres ràpides, entre elles un parell de camises per fer les entregues als capitolis d´una manera més elegant. Cada cop que fem una petita parada, notem els efectes de la forta calor i la xafugor que fa al sud dels Estats Units.

Arribem finalment a Baton Rouge, per on passa el riu Mississipi. Fins ara, les entregues que havíem fet, degut als intensos dies de rodatge i entrevistes, eren puntuals i fora d'hores d'oficina. Avui arribem al capitoli al migdia i a la recepció ens atenen molt amablament. 

Després de signar el llibre de visites, ens indiquen on hem de fer l'entrega: l´oficina del governador (Bobby Jindal) es troba a la segona planta, on una de les secretàries ens atén i dialoguem una estona amb ella. Ens diu que entregarà al governador els articles que li deixem. Quedem altament sorpresos per l'amabilitat i la seriositat en què ens reben. 

El capitoli de Baton Rouge és el més alt de tots els 50 que hi ha als Estats Units. Després de fer l'entrega, pugem amb l' ascensor fins a dalt de tot, on hi ha unes vistes extraordinàries de la ciutat i del riu Mississipi. Unes imatges que ens aniran molt bé pel reportatge que estem realitzant.

                               

                               

Continuem la ruta: l´objectiu és arribar a Austin (Texas) entrada la nit. El paisatge durant la majoria del trajecte dins l'estat de Lousiana és el típic dels bayous (llacs d'aigua estancada). La carretera sovint travessa per sobre d'aquestes grans extensions d'aigua, on ben segur deu haver-hi algun alligator amagat.

Anem fent torns per conduir (el que ha posat més hores al volant ha estat fins ara el Julio). Des que vam sortir de Nova York, ara ja fa 5 dies, portem més de 2000 milles, és a dir, hem superat amb escreix 3000 km, el que probablement serà una sisena part de tots els quilòmetres que tenim planejats fer. Com diu la cançó de Lluís Llach Viatge a Ítaca, "el camí serà llarg, ple d'aventures i de coneixences"... Esperem superar-ho amb la il·lusió i les ganes d'aportar el nostre gra de sorra a la causa catalana.

Quan cau la nit, passem per Houston. El contrast dels alts edificis del downtown amb els últims raigs de sol fa que la ciutat agafi una dimensió espectacular. Passades les onze de la nit, finalment, arribem al motel. Volíem fer una ràpida visita al downtown d'Austin, que és famós pels seus locals de música en viu (bàsicament blues i country). Però estem força cansats i sopem a l'habitació amb el que encara ens queda del menjar que hem anat comprant als supermercats.

Demà farem entrega al capitoli d'Austin, Texas. Good night and good luck!