diumenge, 2 de juny del 2013

Dissabte 1 juny: Washington DC   #dretadecidirUSA



Sona el despertador a les 7 del matí. Per guanyar una aposta al Julio, el Jordi i la Neus han sortit a córrer pel Mall de Washington. Durant 40 minuts han sumat, entre els dos, 14,7 km més pel repte córrer per Catalunya a través d'Endomondo (sobre aquest challenge teniu més informació a http://www.dretadecidir.com). Feia molta calor i, en ser dissabte, ens hem trobat bastant gent corrent pel Mall (al migdia deu ser impossible poder córrer, amb la calor que està fent!).



Un cop hem tornat a l'hotel Sheraton, el Julio ha pagat, amb cara de pocs amics, l´aposta que ha perdut, els diners de la qual aniran destinats a una propera aposta que es farà a Las Vegas, en honor al Julio.

Hem carregat tots els trastos al cotxe, fet que ja comença a ser un clàssic de cada matí, i ens hem dirigit cap al Capitoli. Allà hem intentat fer l´entrega de la samarreta del FC Barcelona amb l´estelada al pit, un exemplar del llibre de la Liz Castro, What´s up with Catalonia i una còpia de la declaració de sobirania i dret a decidir del Parlament de Catalunya. L´entrega ha resultat infructuosa, ja que les escales del Capitoli estaven vallades i molt ben custodiades per la policia. 



Hem aprofitat per filmar plans del Capitoli i del Lincoln Memorial, a l'altra banda del Mall. Al costat del Lincoln Memorial, es troba el Vietnam Memorial, un impressionant mur amb els noms de tots els soldats que van morir a la guerra del Vietnam. Famílies emocionades deixen espelmes i flors sota els noms dels seus herois caiguts.  


A les 12h havíem d'estar a la seu de la penya blaugrana de Washington (Penya Culèmbia), per veure el darrer partit de temporada entre el Barça i el Màlaga. Hem arribat gairebé a la mitja part (a les 13.30h passades...), ja que hem estat donant voltes fins que no l´hem trobat, per diferents causes. La llei de Murphy ha fet acte de presència en la seva totalitat durant gairebé una hora i mitja. Això sí, el carrer 9 de Washington ens el coneixem del tot, des de la convergència amb el carred D, fins al carrer N!


Hem arribat afamats i molt acalorats a l'Elephant & Castle (on té la seu la penya)- Hem dinat allà mateix veient el partit, i hem estat parlant molt amigablement amb el seu president, en Raimon Puigjaner, un gran patriota i millor persona. 

Després del partit, hem fet 3 entrevistes consecutives: les dues primeres amb ciutadans nordamericans i membres de la penya (l'Aaron i l'Scott), i la darrera amb el Raimon. Tant l'Aaron (vicepresident) com l'Scott s´han esforçat força i han fet l´entrevista en castellà, aportant el seu punt de vista com a ianquis sobre la causa catalana. 


A les 6 de la tarda hem quedat amb Gustau Alegret (corresponsal de RAC1 a Washington) a Dupont Circle. L'hem entrevistat i ens ha agradat molt la claredat i el gran coneixement que té dels diferents lobbys de la capital americana. Volem agrair la deferència que ha tingut amb nosaltres, degut a la seva intensa agenda professional. 

Un cop acabada l´entrevista, hem fet un café en un Starbucks proper i, tot seguit, hem anat cap a l'Iwo Jima Memorial. Arribar-hi ha estat tot una odissea: hem passat pel costat de la gigantesca estatua un mínim de tres vegades fins aconseguir aparcar ben a prop. Hem coincidit amb un grup de joves americans estudiants que cantaven cançons patriòtiques al costat del Memorial. 


Passades les 9 de la nit, carretera i manta i direcció a Durham, North Carolina. Allà anirem demà a la Universitat de Duke on tenim pactada una entrevista amb Allen Buchanan. Després de més de dues hores de cotxe fem nit passat Richmond, Virginia.

Un gintònic i a dormir!

1 comentari: