A primera hora del matí, obrim les cortines de l´habitació: un dia núvol inaugura la jornada. Esmorzem a l'habitació amb part de la compra que vam fer fa dos dies a Henderson, Nevada. Preparem, també, entrepans per dinar.
Avui toca visitar Los Angeles. És dels pocs llocs on no tenim cap entrevista programada. Comenem la visita per Malibu -pel amí passem per Mulholland Drive (coneguda per la pel·lícula de David Lynch)-. Les cases de Malibu estan construides a tocar de l´oceà Pacífic i algunes pertanyen a estrelles de Hollywood. Prenem imatges de la zona i ens acostem a un moll, on hi ha un grup de pescadors. Al fons, divisem surfistes californians esperant les onades.
D'aquí anem a Beverly Hills, on ens fascinen els carrers de palmeres altes amb cases i cotxes de luxe. Preguntem a un veí si sap on viuen famosos i acabem entrevistant-lo. És un home gran d'origen ucranià-txec i fan d'Iniesta (un cop més la força el Barça ens ajuda a donar a conèixer la realitat de Catalunya). Està al corrent de la situació de Catalunya, i ens dóna la seva opinió sobre el dret a decidir. Ttambé ens explica que a la casa del costat havia residit Anne Miller i, dues cases més amunt, residia el conegut actor còmic Steve Martin. A prop, també hi ha una residència que havia estat propietat d'Elvis Presley.
Després d'entrevistar aquest interessant testimoni, circulem pels carrers on Julia Roberts passejava a la pel·lícula Pretty Woman. Rodeo Drive és un festí de luxe en tots els sentits: botigues exclusives, restaurants, cotxes de gamma alta... En definitiva, s'hi respira riquesa i glamour. Moltes celebrities que es passegen per aquesta zona tenen la seva estrella a Hollywood Boulevard on tot seguit ens dirigim.
El passeig de la fama està ple d'admiradors que cerquen el nom dels seus ídols i es fotografien amb el nom de les seves estrelles sobre la vorera. Sembla mentida que damunt les rajoles que trepitgem hagin passat els millors actors, actrius i gent del món de l'espectacle. Davant del teatre xinès trobem les petjades i empremtes d´artistes com Bruce Willis, Robert de Niro, Al Pacino, Meryl Streep i Jane Fonda, entre d'altres. Passem per davant del teatre Dolby (abans anomenat Kodak) on se celebra l'entrega dels Òscars.
Tot seguit, i després que dos amables agents de seguretat ens informéssin, agafem el cotxe fins a una zona propera a les grans lletres de la muntanya de Hollywood, on trobem una gran vista panoràmica de Los Angeles. Quedem fascinats per la gran extensió de terreny de la ciutat, més gran que l´àrea metropolitana de Barcelona. Després de fer fotos de les vistes espectaculars de LA, fem camí cap a Santa Mònica.
A Santa Mònica és on comença (o acaba) la ruta 66. Aquesta zona és coneguda per les seves llargues platges de sorra i el seu moll (on hi ha, fins i tot, una muntanya russa!). Tot just al costat de la platja, lloguem una bicicleta (Jordi) i un parell de patins en línea (Julio i Neus) i durant una hora gaudim d´una passejada molt divertida per la platja, fins arribar a Venice Beach.
Després, ens mulllem els peus al Pacífic i fem algunes fotos amb les casetes típiques dels socorristes de la platja (ens reorden la sèrie Los Vigilantes de la Playa). El Julio i la Neus també s'atreveixen a fer el mico amb unes anelles de la zona d´exercici de la mateixa platja.
Toca fer camí cap a San Francisco i sortim de Los Angeles per la carretera número 1, que bordeja la costa del Pacífic. El sol va caient mentre recorrem la carretera... Les vistes són espctaculars! Al cap d'una hora parem en un supermercat on fem compra de queviures i aigua. Queda un bon tros fins a San Francisco i decidim fer nit a Salinas (California), situada a una hora de la universitat d'Stanford, on demà tenim pactada una entrevista amb Joan Ramon Resina.
Dilluns, 11 de juny - San Francisco
A les 11 del matí hem d'estar a la Universitat d’Stanford, on el professor Resina ens cita en una de les cafeteries del campus (Coupa Café). Arribem puntuals i, després d'esperar 15 minuts, casualment ens adonem que dins la universitat hi ha cinc cafeteries amb el mateix nom! Efectivament, no estàvem en la que ens havia citat el professor.
Un cop arreglat el malentès, ens disposem a entrevistar Joan Ramon Resina, cap del departament de Literatura espanyola i portuguesa a Stanford. Estem molt contents d’haver obtingut l’aportació d’una eminència com ell.
La següent parada és ja San Francisco. Arribem d´hora i anem directament a l´hotel, que es troba dins la ciutat, molt a prop del centre. Un cop instal·lats a l’habitació, fem via cap a un dels ponts més famosos del món: el Golden Gate, una espectacular construcció del segle XIX que dóna la benvinguda a la badia de San Francisco. Les vistes panoràmiques de la ciutat són fascinants!
A la tarda-vespre quedem amb Anselm Bossacoma, consultor de negocis internacionals, que que porta ja més de 17 anys vivint a California. Agraïm que, literalment, "s’escapés" d’una convenció de vins catalans per poder parlar amb nosaltres. L’Anselm és pràctiament un nord-americà més i valorem la seva visió de la situació de Catalunya, des del punt de vista de l'emprenedoria i l'empresariat.
Després d’entrevistar Bossacoma, fem una ràpida visita al Chinatown de San Francisco, que es troba a tocar del Financial District, on hem fet l'entrevista. En una de les botigues de menjar de Chinatown, comprem rice cake, sticky rice i Chinese donuts.
Ja a la nit, anem al barri de Marina (Chestnut Street) on havíem quedat amb una noia catalana que viu a San Francisco però, malauradament, li surt un compromís d’última hora i no ens pot acompanyar en el sopar. Sopem en un restaurant japonès. Encetem una conversa molt interessant sobre tot el procés del dret a decidir i la relació Catalunya-Espanya. El bon menjar del sopar ajuda a crear l'ambient per l’intens debat que tenim.
Després de sopar, és hora de tornar a l’hotel. Sense adonar-nos, estem portant un ritme frenètic i molt intens: no fa ni deu dies que vam deixar Nova York i ja portem més de 7500 km (5000 milles)! A vegades s’ens fa difícil saber en quin dia de la setmana ens trobem i en quina ciutat estem...
Hora d’anar a dormir. Demà més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada