17 - 18 Juny: New York City (final del viatge)

 17 Juny New York (I)

És el penúltim dia als Estats Units, arribem a New York després d'haver passat un dia de relax amb la Liz Castro al seu poble de Massachussets. Tenim dos dies per visitar la ciutat i fer la darrera entrevista. Al matí visitem la zona sud de Manhattan, el Financial District, Wall Street, i la zona zero, on ja està molt acabada la Liberty Tower, que substitueix les torres bessones (World Trade Center, com li diuen aqui a New York). La visita a una de les esglésies properes on van caure les torres és força emotiva: a l'interior, hi ha fotografies i missatges a les víctimes que et posen els pèls de punta al recordar la tragèdia. Un altre onze de Setembre: els nord-americans també tenen un dia de dol en el seu September the 11th. També fem una ràpida visita a Little Italy i ChinaTown, abans de marxar a per trobar-nos amb l'Eduard Vallory (últim entrevistat). 

Entrevistem l'Eduard en una trobada molt amena a la Universitat de New York (NYU). Ens parla de com veu i viu ell el procés que està passant a Catalunya. Parla del seu punt de vista sobre l'independentisme i per què creu que cada vegada hi ha més gent que votaria SÍ en el cas que finalment és fes el referèndum. Vam parlar d'això i de moltes altres coses. Realment, ha estat una molt bona i interesssantíssima aportació per al documental.

 

Al vespre hem quedat amb la Mary Ann Newman a casa seva, que ens ha convidat a sopar a la seva terrassa. La Mary Ann és el començament i final del viatge: ella va ser la primera persona que vam entrevistar i ens va obrir les portes de casa seva ja fa tres setmanes. Avui tornem on vam iniciar l'aventura. Al sopar també s'apunten l'Eduard Vallory i el Jordi Graupera.

Sopem a la magnífica terrassa de l'apartament de la Mary Ann. L'escenari és meravellós: el sol poc a poc es va ponent i les vistes de la ciutat són espectaculars. La companyia també ajuda: parlem de moltes coses, de Catalunya, dels Estats Units, de la vida, de les persones... Compartir taula amb persones com la Mary Ann, el Jordi i l'Eduard i a Manhattan és una experiència única i inoblidable.

 

18 Juny  New York (II)

És el darrer dia a New York: demà el Julio i la Neus tornaran cap a Catalunya. El Jordi es quedarà un parell de dies més abans de tornar a Barcelona. Vam venir als Estats Units en tres vols diferents, i tornarem a casa en tres vols diferents.

Ens llevem tard, recuperant-nos de molts dies intensos. Ho necessitàvem. Deixem l'hotel i ens dirigim a Brooklyn on ens espera el Jordi Graupera. A causa del tràfic, arribem una hora més tard del previst a l'apartament del Jordi a Brooklyn. Tot i el retard, esmorzem amb ell (ens prepara cafè i croissants). Després ens fa de guia pel seu entorn al barri de Brooklyn i ens ensenya diferents botigues peculiars de la zona. New York té moltes més coses al marge de Manhattan, i els carrers i botigues per on ens porta el Jordi ens donen una altra visió de la ciutat: un barri amb molta activitat comercial i riquesa ètnica.

Abans d'agafar el metro i tornar cap a Manhattan, on hem quedat amb l'Eduard Vallory, el Jordi ens proposa de tornar-nos a veure per sopar, així que acceptem i quedem que tornarem a Brooklyn al vespre.  

Ens trobem amb l'Eduard just davant el monument de Colom a Manhattan, que es troba a l'entrada sud de Central Park. L'Eduard s'ha ofert a fer-nos de guia per la ciutat. El primer que fem és visitar Central Park. Lloguem unes bicicletes i pedalem amunt i avall pel cor arbrat que oxigena la gran ciutat. Central Park és enorme i està ple de petits racons de postal. El contrast de la metròpoli amb aquets parc ple de vegetació, llacs, gespa i rierols, fa de Central Park una visita obligada. La gent que passeja es barreja amb els ciclistes i els runners: és un lloc ideal per fer esport, aïllat del soroll de la gran ciutat que s'amortigua enmig d'aquest petit oasi de naturalesa.

Després de visitar Central Park, és hora de menjar una mica i l'Eduard ens porta a una de les hamburgueseries més conegudes (i amagada) de la ciutat. No es troba en cap guia turística, tot i que és molt popular entre la gent que viu a Manhattan. Dins d'un hotel de luxe, mai imaginaries trobar-te una petit local d'hamburgueses i patates fregides. Sense l'Eduard, hauria estat impossible haver-ho descobert. 

 

Un cop amb l'estòmac ple, visitem la Cinquena Avinguda, on hi ha les botigues més luxoses de la ciutat. L'Empire State també és molt proper. Tenim la intenció de pujar al capdamunt de la torre Rockefeller (Top of the rock), però decidim no pujar-hi perquè és força car i anem cap al museu d'Art Modern, el MOMA (aprofitant que plou i els plans a l'exterior queden passats per aigua, literalment). Lamentablement, però, el museu està a punt de tancar quan arribem i ens conformem amb una visita a la botiga del museu. Queda pendent tornar-hi.

La visita guiada que hem fet amb l'Eduard ha estat extraordinària: és un pou de coneixements i segur que com a guia turístic es podria guanyar la vida. S'ofereix, abans d'agafar els respectius vols demà al matí, a fer-nos una ràpida visita al High Line i el Soho. Ens acomiadem d'ell fins demà i tornem a Brooklyn on hem quedat per sopar amb el Jordi Graupera.

El Jordi ens porta a un restaurant japonés. És l'últim sopar que fem l'equip als Estats Units. Parlem de moltes coses i el temps passa ràpid. El Jordi és una altra persona que paga la pena conèixer. A part dels seus coneixements en l'àmbit polític, històric i filosòfic, el que més ens enganxa de la seva conversa és la seva seguretat, força i passió que transmet amb les seves reflexions sobre petites coses de la vida. Al final del sopar, fem un brindis pel dret a decidir del poble de Catalunya.

Ens queden poques hores a la city. Per nosaltres, ha estat un honor i un privilegi que persones de la vàlua de la Mary Ann Newman, l'Eduard Vallory i el Jordi Graupera hagin estat tan amables i generosos amb nosaltres.

Keep in touch!

Fins aviat!

16 Juny: Massachussets. Una jornada amb Liz Castro

De Chicago a casa la Liz Castro hi ha una gran tirada (gairebé 1.500 km). Des que vam deixar Chicago ahir a la tarda fins la parada per sopar, vam travessar l'estat d'Indiana i una petita part d'Ohio. Durant la nit, el Julio i el Jordi hem fet torns per conduir, vorejant el gran llac Ontario per l'autopista I-90. 

Malauradament, haurem de deixar Detroit i una petita escapada al Canadà (Toronto) per una altra vegada, ja que la falta de temps ens ho impossibilita. 

Acabem de travessar Ohio, una petita part de Pensylvania i bona part del nord de l'estat de Nova York. Quan el sol comença a sortir, deixem enrere el desviament cap a les Cataractes del Niàgara, a només una trentena de quilòmetres d'on estem circulant. 

De baixada cap a Massachussets, circulem molt a prop de Syracuse, on el nostre compatriota Miquel Calçada i Olivella (Mikimoto) recentment va estar estudiant durant dos anys. Vam enviar un tuit amb una foto del cartell de Syracuse i una referència a @MiquelCalcada, el qual ell molt amablement va respondre hores més tard "...doncs a l'Stella´s Diner hi haguéssiu menjat molt bé! Go'Cuse!"

Vam arribar a casa la Liz Castro, una mica abans de les 10 del matí després de més de setze hores de viatge. El cansament en aquestes alçades de viatge es comença a notar. Tot i això, la il-lusió i les ganes de conèixer la Liz ens manté molt desperts.

La Liz i tota la seva familia van ser molt amables i acollidors amb nosaltres. I, tal com ens va prometre, ens va preparar uns extraordinaris pancakes per esmorzar. La Neus es va apuntar la recepta per poder-la fer un cop retornats a Catalunya. Val a dir que veniem força afamats, i ens ho vem menjar tot! Estava boníssim...

Després d'esmorzar, una bona dutxa ens va acabar de recuperar del tot. La casa de la Liz és molt acollidora, a l'entrada de la mateixa hi tenen onejant una bandera americana i una estelada. La casa està rodejada de bosc i prats, en un ambient molt idíl·lic.

Vam tenir la sorpresa de conèixer un personatge tant o més fascinant que la mateixa Liz: l'Andreu, un català que va deixar Catalunya fa més de vint anys, i que porta vivint als Estats Units des de llavors. És una persona senzilla que parla amb una tranquil-litat i una calma que s'encomana. Té, fins i tot, un lleuger accent  americà que el fa encara més entranyable.

Després d'esmorzar, vam estar parlant amb ell durant més d'una  hora sobre la realitat política de Catalunya i les seves aportacions i reflexions ens van captivar.

Després de gairebé tres setmanes de no parar, d'un ritme frenètic de rodatge, visites i carretera de costa a costa dels Estats Units, vam agrair moltíssim una jornada plàcida i tranquil-la al poble on viu la Liz Castro.

Vam passejar pel poble, en el qual hi ha petits establiments on un pot trobar gairebé de tot. Fins i tot, tenen un bonic estany que els hi fa de platja a l'estiu i de lloc de patinatge a l'hivern. El temps s'atura en aquest bonic i verd paratge de l'estat de Massachussets.

Aprofitem al màxim les hores de calma, donat que aviat passarem a l'altre extrem: al frenètic ritme de la gran ciutat de Nova York, lloc d'inici i acabament i de la iniciativa #dretadecidirUSA.

Després de dinar i haver passejat per tot el poble, vam tornar a casa la Liz on finalment la vam entrevistar. L'entrevista va ser seguida a poca distància pel sempre gos fidel de can Castro.

Només tenim paraules d'agraïment per la Liz i tot el seu entorn. Durant les tres setmanes que hem estat en ruta, a través de les xarxes socials i el correu electrònic, ha estat aquella estrella que ens ha guiat durant el camí. Independentment de la causa del reportatge que hem vingut a filmar aquí als Estats Units, estem molt contents d'haver conegut una gran persona, i a partir d'ara una bona amiga.

 Thank you so much Liz!!! We love  you :)

 

15 de juny: Chicago (Illinois)

Després del "panic attack" de la nit anterior, el dia es desperta amb molts núvols. Fins avui, hem tingut molta sort amb el temps: gairebé sempre ha fet sol i bones temperatures. Sota un cel ennuvolat que amenaça pluja, ens espera una jornada apretada a Chicago. Tenim tancades quatre entrevistes i volem fer una petita visita al centre de Chicago per, ràpidament, dirigir-nos cap a Massachussets, on la Liz ens espera demà al matí per esmorzar a casa seva (tornarem a conduir de nit, dormint al cotxe).

                                 

La primera trobada hauria d´haver estat a les 10h del matí amb la lectora de català de la Universitat de Chicago, Mar Rosàs, però no ha pogut venir a la cita per motius personals. Fins les 11h, no tenim la següent entrevista i decidim aprofitar el temps i anar al centre de Chicago per avançar feina. A mida que ens acostem a Chicago des del motel, apareix davant nostre l'skyline de la ciutat entre la boira. Un dels gratacels més impactants és la imponent torre Sears, un dels gratacels més alts del món.

      

Fem la visita al downtown de Chicago en un obrir i tancar d'ulls. Després, comença a ploure, fet que dóna un aire melancòlic a aquesta gran ciutat situada al costat de l'immens llac Michigan. És una llàstima que no tinguem més temps per visitar la ciutat, però els compromisos per fer el reportatge ens reclamen. 

A les 11h anem al sud de la ciutat, on es troba la Universitat de Chicago i ens trobem amb Francesc Borrull, professor de secundària en un institut de barri i casat amb una noia americana de descendència oriental. Entrevistem al Francesc en un bonic parc al costat del llac Michigan amb vistes espectaculars de l'skyline al fons. El temps sembla que aguanti durant l'entrevista, però cap al final hem de plegar amb pressa perquè comença a ploure. 

                                      

Deixem el Francesc i ens endinsem cap a l´oest de la ciutat, on l'Angelina Llongueras, actriu, ens rebrà a casa seva. L'Angelina té l'horari dels artistes: s'ha llevat no fa gaire donat que ahir va tenir funció. És una dona valenta i activa, amb conviccions molt fermes i amb una visió del món molt altruista pels necessitats. Ha viscut uns quants anys a païssos de Sudamèrica i té una gran afinitat per la gent llatina. Ara ja porta més de quatre anys als Estats Units i fa poc que ha arribat a Chicago provinent de San Francisco. Ens confesa que Chicago és una ciutat que la té maravellada.

A la 13h hem quedat amb l'Eduard Peris, així que ràpidament deixem la casa de l'Angelina i tornem a prop de la Universitat de Chicago, on viu l'Eduard. Ell i la seva parella són investigadors a la Universitat de Chicago. Ens trobem a l'hora de dinar i la gana comença apretar. L'Eduard ens porta a un restaurant on es fan les millors hamburgueses de la zona. Ens hi dirigim caminant, i durant el trajecte ens sobta la quantitat de policia que trobem: el president Barack Obama té una casa molt a prop (és una zona amb cases d'alt standing al costat de la Universtitat de Chicago, on tenen la seva pròpia seguretat, donat que Chicago és una de les ciutats amb més criminalitat dels Estats Units). 

Després de dinar, entrevistem l`Eduard dins del campus de la Universitat. Durant tota l'estona que hem estat amb ell, ens ha fascinat la seva vitalitat i generositat. Una de les coses que ens ha explicat sobre el que està passant a Catalunya, és la següent:  l'Eduard es declara obertament independentista des de ben jove i l'ha sobtat que a casa seva, tant el seu pare com la seva germana l'han passat al davant amb el sentiment indepentista, cosa que abans no era així.

Al campus hi ha molta activitat de gent amunt i avall. Això és degut a que molts dels universitaris avui es graduen i fan la típica ceremònia de graduació que tan sovint veiem a les pel·lícules de Hollywood. Moltes alegries i sentiments han aflorat durant el dia, tant dels estudiants, com dels seus familiars que han vingut a les respectives graduacions.

El temps ha millorat molt i, fins i tot, ha sortit el sol. Chicago ja ho té això: l`Eduard ens dit que quan pregunten si farà sol a Chicago, es respon "Espera't cinc minuts i torna-ho a preguntar". 

Massachussets ens espera, i avui ens torna a tocar una tirada llarga. Seran més de 1000 milles i tornarem a fer nit mentre ens turnem conduint. Poc a poc ens anem acostumant, ho portem força bé, tot i que el cansament es comença a acumular. 

Després d´unes hores de cotxe, parem a sopar un dels nostres típics picnics, que ja es fan rutinaris, però que són molt complerts i necessaris. Demà al matí ens esperen uns "pancakes" a casa d'una de les persones que ens ha ajudat i animat més durant aquest viatge... Liz here we come! :)

13 i 14 de juny: Reno (Nevada) - Chicago (Illinois)

Després de descansar tota la nit a l'hotel de Reno i no haver caigut en la temptació del casino de la primera planta, esmorzem a la mateixa habitació. Tot seguit, la Neus i el Jordi surten a córrer pels voltants de Reno (ens esperen dies de viatge intens i no tindrem temps per fer-ho). Afegim 14 km més al repte d’Endomondo, Córrer per Catalunya. Mentre fem jogging, ens sorprenen les Wedding chapels que hi ha per tota la localitat.

Prenem camí cap a Carson City, capital de l’estat de Nevada, situada a pocs quilòmetres al sud de Reno. Aquí fem una nova entrega al capitoli. Després de preguntar a recepció, ens dirigeixen cap a l'oficina del governador, on dues secretàries ens reben i recullen els articles que els portem per entregar-los al governador.

Ens acostem al llac Tahoe, on filmem el paisatge muntanyenc que contrastarà amb les imatges de desert dels darrers dies. Al voltant hi ha cims nevats on es practica l’esquí. També hi ha zones residencials amb cases de luxe. Anem a la zona nord del llac; l’aigua està congelada, tot i que hi ha gent que pren el sol com si estigués a la platja.

Ens mentalitzem que passarem més de 30 hores al cotxe, doncs la idea és arribar a Chicago el dia 14 per la nit. Són les 2pm (hora de Nevada) i comencem a tirar milles. Durant el trajecte, fem petites parades d’avituallament. Travessem l’estat de Nevada, encara de dia i, durant quilòmetres i quilòmetres, no trobem gairebé cap rastre de presència humana.

Al vespre, parem en un mexicà i sopem tacos i burritos. Entrada la nit, a prop de Salt Lake City, una "discoteca mòbil" ens atura (les llums de colors intermitents de la policia ens ho recorden). Només ha estat un ensurt: un agent, molt amable, volia saber si estàvem bé i en condicions per a conduir de nit.

Durant el trajecte, hem travessat els estats de Nevada, Utah, Wyoming i la meitat de Nebraska, conduint per torns. Parem a esmorzar en un McDonalds on les cadires pels nens petits són selles de pony.

Al migdia arribem a Lincoln, capital de Nebraska, on parem a comprar provisions i després ens acostem al capitoli. Abans de fer l’entrega, fem un picnic als mateixos jardins de l’edifici estatal. Fa molta calor i s'agraeix l'ombra i la gespa fresca dels voltants del capitoli.

Fem l'entrega a una de les secretàries del governador. Ens torna a sorprendre la facilitat amb què accepten les nostres demandes.

Entrem a Iowa, estat que travessem d’una tirada. Ja dins d’Illinois, parem a sopar en un àrea de servei, on hi ha un mapa molt gran de totes les carreteres dels Estats Units. Aprofitem per fer-nos unes fotos i ens adonem de la gran quantitat de quilòmetres que hem fet des de Reno.

A la 1.30am arribem a Chicago (per fi!), on fem nit en un motel al sud de la ciutat. Ens dutxem (després d'unes 36 hores de viatge és glòria). Abans, el Jordi pateix un panic attack ja que, durant deu minuts, no localitza la bossa on porta el passaport i els diners! Falsa alarma (com gairebé sempre...).

Good night and good luck!

12 de juny: San Francisco (California) - Reno (Nevada)

El planning d'avui ens indica fer una ràpida visita de San Francsico pel matí i a la tarda anar fins a San José a entrevistar l'advocat nord-americà Edward W. Goodson.

Després d'esmorzar muffins i suc de taronja, fem una primera parada a Lombard Street on els cotxes baixen per un carrer de corbes entre jardins. Allà ens trobem una parella de catalans que estan de viatge per la costa oest dels Estats Units. Aprofitem per fer una ràpida entrevista amb preguntes relacionades amb el dret a decidir.

A continuació, ens dirigim cap al port. Allà hi ha unes bones vistes del Golden Gate i de la presó més coneguda del món, la cinematogràfica Alcatraz. El port de San Francisco es troba dividit en nombrosos molls (piers). En els molls més grans, a la zona interna, hi ha diverses botigues de menjar, souvenirs, roba, etc. Al pier 39 també hi ha una zona on es poden veure lleons marins i foques.

Després del port, fem una última parada en una avinguda on hi ha els típics tramvies de San Francisco. Durant el trajecte, circulem per carrers amb pujades i baixades constants amb gran desnivells. L'estructura de la ciutat recorda una caixa d'ous, on tant els carrers horizontals com els verticals tenen fortes rampes de pendents molt elevats.

Deu minuts abans de les 3pm, ja estem a l'exterior de l'oficina d'Edward W. Goodson, a San José. L'advocat surt a rebre'ns a l'aparcament i anem a un parc tranquil molt proper, on li fem l'entrevista. L'Edward és un apassionat de Barcelona. Fa gairebé tres dècades va estar-hi vivint durant un any i va conviure amb gent tant d'idees nacionalistes com més properes al règim franquista.

Des de 1996 no ha tornat a Barcelona, però està al dia del que passa a Catalunya. De fet, ell ha tingut la idea de promocionar la pàgina de Facebook (que tindrà web properament) Americans for Catalonia, una iniciativa que consisteix en què ciutadans nord-americans escriguin als seus representants estatals corresponents per donar a conèixer la situació de Catalunya a les esferes polítiques del país. Segons ell, als Estats Units, els senadors i governadors es fan ressò de les preocupacions dels seus ciutadans.

Deixem San José i fem parada a Reno, un "mini Las Vegas" al nord de l'estat de Nevada, on recuperem forces perquè demà començarem un llarg trajecte de més de 30 hores dins del cotxe amb destinació Chicago, Illinois.

10 i 11 de juny: Los Angeles / San Francisco (California)

Diumenge, 10 de juny - Los Angeles

A primera hora del matí, obrim les cortines de l´habitació: un dia núvol inaugura la jornada. Esmorzem a l'habitació amb part de la compra que vam fer fa dos dies a Henderson, Nevada. Preparem, també, entrepans per dinar.

Avui toca visitar Los Angeles. És dels pocs llocs on no tenim cap entrevista programada. Comenem la visita per Malibu -pel amí passem per Mulholland Drive (coneguda per la pel·lícula de David Lynch)-. Les cases de Malibu estan construides a tocar de l´oceà Pacífic i algunes pertanyen a estrelles de Hollywood. Prenem imatges de la zona i ens acostem a un moll, on hi ha un grup de pescadors. Al fons, divisem surfistes californians esperant les onades.

D'aquí anem a Beverly Hills, on ens fascinen els carrers de palmeres altes amb cases i cotxes de luxe. Preguntem a un veí si sap on viuen famosos i acabem entrevistant-lo. És un home gran d'origen ucranià-txec i fan d'Iniesta (un cop més la força el Barça ens ajuda a donar a conèixer la realitat de Catalunya). Està al corrent de la situació de Catalunya, i ens dóna la seva opinió sobre el dret a decidir. Ttambé ens explica que a la casa del costat havia residit Anne Miller i, dues cases més amunt, residia el conegut actor còmic Steve Martin. A prop, també hi ha una residència que havia estat propietat d'Elvis Presley.

Després d'entrevistar aquest interessant testimoni, circulem pels carrers on Julia Roberts passejava a la pel·lícula Pretty Woman. Rodeo Drive és un festí de luxe en tots els sentits: botigues exclusives, restaurants, cotxes de gamma alta... En definitiva, s'hi respira riquesa i glamour. Moltes celebrities que es passegen per aquesta zona tenen la seva estrella a Hollywood Boulevard on tot seguit ens dirigim.

El passeig de la fama està ple d'admiradors que cerquen el nom dels seus ídols i es fotografien amb el nom de les seves estrelles sobre la vorera. Sembla mentida que damunt les rajoles que trepitgem hagin passat els millors actors, actrius i gent del món de l'espectacle. Davant del teatre xinès trobem les petjades i empremtes d´artistes com Bruce Willis, Robert de Niro, Al Pacino, Meryl Streep i Jane Fonda, entre d'altres. Passem per davant del teatre Dolby (abans anomenat Kodak) on se celebra l'entrega dels Òscars.

Tot seguit, i després que dos amables agents de seguretat ens informéssin, agafem el cotxe fins a una zona propera a les grans lletres de la muntanya de Hollywood, on trobem una gran vista panoràmica de Los Angeles.  Quedem fascinats per la gran extensió de terreny de la ciutat, més gran que l´àrea metropolitana de Barcelona. Després de fer fotos de les vistes espectaculars de LA, fem camí cap a Santa Mònica.

A Santa Mònica és on comença (o acaba) la ruta 66. Aquesta zona és coneguda per les seves llargues platges de sorra i el seu moll (on hi ha, fins i tot, una muntanya russa!). Tot just al costat de la platja, lloguem una bicicleta (Jordi) i un parell de patins en línea (Julio i Neus) i durant una hora gaudim d´una passejada molt divertida per la platja, fins arribar a Venice Beach.

Després, ens mulllem els peus al Pacífic i fem algunes fotos amb les casetes típiques dels socorristes de la platja (ens reorden la sèrie Los Vigilantes de la Playa). El Julio i la Neus també s'atreveixen a fer el mico amb unes anelles de la zona d´exercici de la mateixa platja.

Toca fer camí cap a San Francisco i sortim de Los Angeles per la carretera número 1, que bordeja la costa del Pacífic. El sol va caient mentre recorrem la carretera... Les vistes són espctaculars! Al cap d'una hora parem en un supermercat on fem compra de queviures i aigua. Queda un bon tros fins a San Francisco i decidim fer nit a Salinas (California), situada a una hora de la universitat d'Stanford, on demà tenim pactada una entrevista amb Joan Ramon Resina.


Dilluns, 11 de juny - San Francisco

A les 11 del matí hem d'estar a la Universitat d’Stanford, on el professor Resina ens cita en una de les cafeteries del campus (Coupa Café). Arribem puntuals i, després d'esperar 15 minuts, casualment ens adonem que dins la universitat hi ha cinc cafeteries amb el mateix nom! Efectivament, no estàvem en la que ens havia citat el professor.

Un cop arreglat el malentès, ens disposem a entrevistar Joan Ramon Resina, cap del departament de Literatura espanyola i portuguesa a Stanford. Estem molt contents d’haver obtingut l’aportació d’una eminència com ell.

La següent parada és ja San Francisco. Arribem d´hora i anem directament a l´hotel, que es troba dins la ciutat, molt a prop del centre. Un cop instal·lats a l’habitació, fem via cap a un dels ponts més famosos del món: el Golden Gate, una espectacular construcció del segle XIX que dóna la benvinguda a la badia de San Francisco. Les vistes panoràmiques de la ciutat són fascinants!

A la tarda-vespre quedem amb Anselm Bossacoma, consultor de negocis internacionals, que que porta ja més de 17 anys vivint a California. Agraïm que, literalment, "s’escapés" d’una convenció de vins catalans per poder parlar amb nosaltres. L’Anselm és pràctiament un nord-americà més i valorem la seva visió de la situació de Catalunya, des del punt de vista de l'emprenedoria i l'empresariat.

Després d’entrevistar Bossacoma, fem una ràpida visita al Chinatown de San Francisco, que es troba a tocar del Financial District, on hem fet l'entrevista. En una de les botigues de menjar de Chinatown, comprem rice cake, sticky rice i Chinese donuts.

Ja a la nit, anem al barri de Marina (Chestnut Street) on havíem quedat amb una noia catalana que viu a San Francisco però, malauradament, li surt un compromís d’última hora i no ens pot acompanyar en el sopar. Sopem en un restaurant  japonès. Encetem una conversa molt interessant sobre tot el procés del dret a decidir i la relació Catalunya-Espanya. El bon menjar del sopar ajuda a crear l'ambient per l’intens debat que tenim.

Després de sopar, és hora de tornar a l’hotel. Sense adonar-nos, estem portant un ritme frenètic i molt intens: no fa ni deu dies que vam deixar Nova York i ja portem més de 7500 km (5000 milles)!  A vegades s’ens fa difícil saber en quin dia de la setmana ens trobem i en quina ciutat estem...

Hora d’anar a dormir. Demà més!