3 i 4 juny - Athens (Georgia University) / New Orleans

Dilluns, 3 de juny,  ens despertem, esmorzem i anem cap a Athens. Aquí hi ha la Universitat de Georgia, on quedem a les 11.30h amb Meghan Armstrong, professora del departament de llengües romàniques. Parla un català excel·lent!

Ens sorprèn el campus universitari, molt tranquil, verd i molt gran! Fins i tot tenen un estadi de futbol americà (Sanford Stadium, dels Bulldogs) amb capacitat per a uns 92.746 aficionats! (el Camp Nou en té per 98.000)

Dinem a la universitat, on aprofitem per entrevistar també dos estudiants nordamericans. No coneixen Catalunya (sí Barcelona, com la majoria de nordamericans a qui preguntem), però els expliquem la situació actual (els catalans volen fer un referèndum per decidir el seu futur) i ens donen la seva opinió.

Agafem el cotxe i emprenem un llarg viatge (7 hores) cap a New Orleans. Parem a fer un picnic per sopar en una Rest Area (hem comprat pa, enciam, formatge i pit de gall dindi per fer entrepans) i  a les 23.15h arribem a New Orleans (aquí és una hora menys que als estats de la costa est: guanyem una hora).

L'hotel on passaríem la nit ens va sorpendre només arribar: estètica totalment surenya, fet de fusta, amb banderes, canelobres, una terrassa amb plantes tropicals... Molt autèntic i acollidor!

Això sí, quan anem a la recepció per a recollir les claus de l'habitació, no hi ha ningú (tanquen a les 23h...). Truquem al telèfon d'emergències i ens donen la contrassenya del candau d'una petita caixa que hi ha a la façana. Allà trobem les claus amb un plànol amb la localització de l'habitació.

Deixem les coses i anem cap a Bourbon St, molt famosa per la festa i la música en directe. Hi ha molt ambient, tot i ser dilluns, i la gent va bastant passada. Fem una cerveseta i cap a l'hotel a dormir, que estem rebentats!

Dimarts, 4 de juny, el Jordi i la Neus s'aixequen a les 8.30h per anar a córrer (engeguen l'Endomondo per sumar quilòmetres pel repte de Dretadecidir.com). Recorren bona part dels llocs més emblemàtics de la ciutat. En total, corren durant uns 40 minuts (7km 300m cadascú).

El Julio els espera esmorzant a l'hotel. Amb calma, fem una laundry (que ja toca, després d'una setmana de viatge...). Se'ns fa l'hora de dinar i mengem uns entrepans a l'hotel.

A la tarda, ens apropem al French Market, des d'on agafem un tramvia (molt auèntic, de color vermell i antic) cap a Canal St. Quan tornem al French Market ens trobem, per casualitat, un noi d'Esparreguera que fa de professor d'espanyol a New Orleans i quedem amb ell a la Catedral de St Louis una hora més tard per entrevistar-lo.

Mentre li fem l'entrevista, un noi s'atura i s'està tota l'estona mirant com rodem. Quan acabem, ens presentem i resulta que és català i està donant la volta al món tot sol durant uns 2 anys! El món és moooolt petit!

Tornem a l'hotel, ens dutxem i anem a sopar una hamburguesa casolana al Port of Call (recomanat pel noi d'Esparreguera). Molt bona! D'aquí anem a French Main St on hi ha locals amb música bona en directe (no hi van els turistes, que s'aglutinen a Bourbon St). Ens quedem bocabadats amb l'actuació del grup de John Lisi & Delta Funk (comprem el CD pel cotxe).

Cap a les 2h tornem a l'hotel i a dormir! (l'endemà hem d'anar cap a Austin, Texas).

Diumenge 2 Juny Durham,NC - Athens,GA

Hem fet nit a prop de Richmond, Virginia, en un dels pitjors motels que hem trobat fins a dia d'avui. Hem pasat força calor dins de l´habitació, que tenia l´aire acondicionat espatllat. A les dues del migdia teníem entrevista pactada a prop de la Universitat de Duke, a Durham, Carolina del Nord. 

Un cop fet el ritual de sempre, és a dir, traspàs de tot el material de l´habitació al cotxe, hem fet via cap a la casa del professor universitari, expert en temes de secessió, Allen Buchanan. Durant el trajecte hem estat preparant les preguntes per a l´entrevista, després de documentar-nos de la figura de Buchanan. Ens ha servit molt el capítol de Laia Balcells del llibre de Liz Castro, What's up with Catalonia, ja que parlava de les teories de Buchanan. Mitja hora abans de la trobada, hem fet un refrigeri en un local amb clàssiques cadires gronxador a l'exterior.

Allen Buchanan ens estava esperant a l´hora prevista a casa seva (al mig del bosc de Duke). Buchanan parla un anglès molt acadèmic i força entenedor. L'entrevista ha estat molt interessant, ja que Buchanan té un punt de vista neutre, que no ha estat "contaminat". El professor ha parlat sobre com creu que s´hauria de desenvolupar tot el procediment del conflicte català amb Espanya. Les declaracions de l'acadèmic aporten una visió des d'una altra perspectiva al conjunt del reportatge.

Un cop acabada la trobada amb Allen Buchanan, hem anat a preparar-nos per als propers dies, on ens esperen molts quilòmetres de carretera. Hem parat a un centre comercial (Walmart) a fer les compres oportunes i hem passat de la formalitat de l´entrevista a moments de distensió dins la superfície comercial. 

Després d´una ràpida visita al campus de la Universitat de Duke, emprenem la primera gran tirada amb cotxe que ens portarà prop d´Atlanta. Després de travessar els estats de les dues Carolines, entrem al sud profund dels EUA, començant per Geòrgia.

Durant el trajecte hem travessat una tempesta, que ha fet retrasar-nos una mica, ja que un parell d´accidents han causat retencions. L´arribada al motel a Commerce, Geòrgia, ha estat passades les dotze la nit. 

Ràpidament hem caigut dormits al llit. Demà ens espera una nova entrevista a la Universitat de Geòrgia, amb Meghan Armstrong, professora nordamericana de llengües romàniques, la qual s´ha assabentat del nostre viatge i ha posat molt d'interès per trobar-se amb nosaltres.

Dissabte 1 juny: Washington DC   #dretadecidirUSA

Sona el despertador a les 7 del matí. Per guanyar una aposta al Julio, el Jordi i la Neus han sortit a córrer pel Mall de Washington. Durant 40 minuts han sumat, entre els dos, 14,7 km més pel repte córrer per Catalunya a través d'Endomondo (sobre aquest challenge teniu més informació a http://www.dretadecidir.com). Feia molta calor i, en ser dissabte, ens hem trobat bastant gent corrent pel Mall (al migdia deu ser impossible poder córrer, amb la calor que està fent!).

Un cop hem tornat a l'hotel Sheraton, el Julio ha pagat, amb cara de pocs amics, l´aposta que ha perdut, els diners de la qual aniran destinats a una propera aposta que es farà a Las Vegas, en honor al Julio.

Hem carregat tots els trastos al cotxe, fet que ja comença a ser un clàssic de cada matí, i ens hem dirigit cap al Capitoli. Allà hem intentat fer l´entrega de la samarreta del FC Barcelona amb l´estelada al pit, un exemplar del llibre de la Liz Castro, What´s up with Catalonia i una còpia de la declaració de sobirania i dret a decidir del Parlament de Catalunya. L´entrega ha resultat infructuosa, ja que les escales del Capitoli estaven vallades i molt ben custodiades per la policia. 

Hem aprofitat per filmar plans del Capitoli i del Lincoln Memorial, a l'altra banda del Mall. Al costat del Lincoln Memorial, es troba el Vietnam Memorial, un impressionant mur amb els noms de tots els soldats que van morir a la guerra del Vietnam. Famílies emocionades deixen espelmes i flors sota els noms dels seus herois caiguts.  

A les 12h havíem d'estar a la seu de la penya blaugrana de Washington (Penya Culèmbia), per veure el darrer partit de temporada entre el Barça i el Màlaga. Hem arribat gairebé a la mitja part (a les 13.30h passades...), ja que hem estat donant voltes fins que no l´hem trobat, per diferents causes. La llei de Murphy ha fet acte de presència en la seva totalitat durant gairebé una hora i mitja. Això sí, el carrer 9 de Washington ens el coneixem del tot, des de la convergència amb el carred D, fins al carrer N!

Hem arribat afamats i molt acalorats a l'Elephant & Castle (on té la seu la penya)- Hem dinat allà mateix veient el partit, i hem estat parlant molt amigablement amb el seu president, en Raimon Puigjaner, un gran patriota i millor persona. 

Després del partit, hem fet 3 entrevistes consecutives: les dues primeres amb ciutadans nordamericans i membres de la penya (l'Aaron i l'Scott), i la darrera amb el Raimon. Tant l'Aaron (vicepresident) com l'Scott s´han esforçat força i han fet l´entrevista en castellà, aportant el seu punt de vista com a ianquis sobre la causa catalana. 

A les 6 de la tarda hem quedat amb Gustau Alegret (corresponsal de RAC1 a Washington) a Dupont Circle. L'hem entrevistat i ens ha agradat molt la claredat i el gran coneixement que té dels diferents lobbys de la capital americana. Volem agrair la deferència que ha tingut amb nosaltres, degut a la seva intensa agenda professional. 

Un cop acabada l´entrevista, hem fet un café en un Starbucks proper i, tot seguit, hem anat cap a l'Iwo Jima Memorial. Arribar-hi ha estat tot una odissea: hem passat pel costat de la gigantesca estatua un mínim de tres vegades fins aconseguir aparcar ben a prop. Hem coincidit amb un grup de joves americans estudiants que cantaven cançons patriòtiques al costat del Memorial. 

Passades les 9 de la nit, carretera i manta i direcció a Durham, North Carolina. Allà anirem demà a la Universitat de Duke on tenim pactada una entrevista amb Allen Buchanan. Després de més de dues hores de cotxe fem nit passat Richmond, Virginia.

Un gintònic i a dormir!

Divendres 31 maig: Philadelphia - Washington DC   #dretadecidirUSA

Després de dos dies molt intensos a la ciutat de New York (on hem tingut la sort, el plaer i el luxe de conèixer i poder entrevistar personalitats tan interessants com Mary Ann Newman, Jaume Soler, Jordi Dosaiguas i Jordi Graupera), comencem la nostra ruta #dretadecidirUSA. 


La primera parada obligada és Philadelphia, una de les ciutats capdaventeres en la formació del país que segles més tard es convertiria en un referent mundial. Visitem la Liberty Bell, amb la seva història, que després d'haver estat cent anys repicant a Philadelphia, coincidint amb la guerra civil americana, va esdevenir un dels símbols de la lluita contra l'esclavitut i la llibertat dels afroamericans.

Més tard, hem anat cap a la Benjamin Franklin Parkway, avinguda on onegen les banderes de tots els païssos del món, situades seguint un estricte ordre alfabètic. Entremig de les banderes de Canadà i Chile hem enlairat, de manera simbòlica, en el lloc que li correspondria a Catalunya. L'estelada com a demanda del poble de Catalunya d'esdevenir, en un futur, un nou estat.

La següent parada és Washington, la capital federal dels Estats Units, situada al Disctricte de Columbia. Amb la broma, ja hem trepitjat uns quants estats (New York, New Jersey, Pennsylvannia, Delaware, Maryland i Virginia -Arlington-), on farem nit en un hotel de qualitat i a molt bon preu, gràcies a la web HotWire, que en el seu moment ens va recomenar en Jordi Graupera.

Durant el trajecte cap a Washington, per telèfon acabem de concertar una entrevista que teníem aparaulada amb el corresponsal de Catalunya Ràdio, Xavier Vilà. Finalment, hem quedat a les 5pm a la plaça Lafayette de la capital americana. Afortunadament, arribem a l'hora pactada després de superar l'intens trànsit. 

Fem l'entrevista fem just darrere la White House. En Xavier Vilà ens aporta la visió periodistica des d'un mitjà públic sobre la causa del dret a decidir des de la ciutat on es condiciona el futur de bona part del món occidental. Volem donar les gràcies al Xavier per la seva amabilitat i haver col·laborat amb nosaltres, tot i tenir una agenda molt atapeïda.

Després de l´entrevista, el Julio ha fet unes quantes preses dels exteriors de la Casablanca, hem anat a fer un café en un local proper, on hem trobat els primers catalans amb els quals no havíem quedat expressament. Hem obtingut les  primeres opinions sobre el dret a decidir per part de gent del carrer que passa uns dies als Estats Units.

Cap a les 8pm, hem arribat al hotel. La millor habitació, amb diferència, des que hem arribat als USA. Després de deixar tots els trastos, ens arreglem i sortim a sopar al barri de Georgetown. Sopem en un local tailandès, on gaudim de la bona cuina japonesa a base de makis. Després, fem un parell de cervesetes en un local pròxim: és divendres nit, hi ha força activitat lúdica nocturna per la zona però, tot i axí, tornem aviat a l'hotel, donat que demà ens espera molta feina al melic del món, Washington DC.

Dijous 30 maig   #dretadecidirUSA

Aquest matí ens hem aixecat ben descansats i amb energia per a començar el segon dia de rodatge!

Amb calma i sense pressa, després del dia atroninat d'ahir, hem esmorzat i hem agafat el cotxe fins a Brooklyn, on ens trobaríem a les 4pm amb el Jordi Graupera.

Tot i que crèiem que arribar amb el cotxe fins a Brooklyn seria una odissea, ens ha sorprès que en poc més d'una hora ja estavem aparcats (només hem trobat una mica de caravana al pont de Verrazano). 

Cap a les 2pm hem anat a dinar a un restaurant indi (Indian Garden), molt a prop del Cadaqués, on ahir ens vam trobar amb els catalans que celebraven el Happy Hour. El Jordi ha tastat la cuina índia per primera vegada i li ha agradat molt, tot i que l'ha trobat una mica picant i es mirava amb desconfiança el pollastre del Julio, que era totalment vermell degut a les espècies amb què estava cuinat.

Ens hem atipat bastant i feia molta calor. Abans d'anar cap a casa de Jordi Graupera (a dos carrers d'on hem dinat), la Neus necessitava un cafè per treure la "nyonya" abans de l'entrevista. Un cop fet el ritual cafeter, hem agafat el material de rodatge (que estava al cotxe i no l'hem anat carregant amunt i avall, com ahir, que vam moure'ns amb transport públic i vam acabar literalment rebentats!).

A l'entrada de l'edifici ens hem trobat la Sara, la parella del Jordi, que ens ha obert la porta i ens ha fet passar. Acabaven de dinar i ens esperaven acalorats (des de fa un parell de dies fa moltíssima calor a Nova York!). El Jordi i la Sara viuen amb dos inquilins: dos gats, molt carinyosos, que ens han acompanyat durant el rodatge. 

Mentre el Julio preparava l'escenari, al jardinet de la part del darrere de la casa, el Jordi i la Neus xerraven distesament amb la parella, que ha estat molt amable i acollidora. Un cop instal·lats els trípodes, hem començat l'entrevista (la Sara ens ha ajudat amb les càmeres i el paraigües per a protegir els aparells del sol que picava de valent). 

Tot el que diu Jordi Graupera és molt interessant. Ha estat un honor compartir unes hores amb ell. És una gran aportació per al documental. És un gran expert en política i està molt preocupat pel futur de Catalunya. És una llàstima que al reportatge no puguem encabir tot el que ens ha explicat (serà difícil fer la tria dels fragments de l'entrevista per a la pel·lícula).

Un cop acabada la filmació, ens refresquem amb un got d'aigua amb molt de gel mentre conversem amb Graupera, que ens facilita més contactes per a entrevistar. Estem molt agraïts per les seves aportacions i el seu punt de vista crític (creu que la feina que estem fent i les persones que entrevistem són molt interessants, però tem que el reportatge prengui un excessiu to folclòric, que intentarem minimitzar).

Ens acomiadem de la parella i emprenem la ruta cap a Philadelphia. De camí, parem a "xupar" wi-fi d'un MacDonald's, on el Julio, per primer cop des que vam arribar als EUA, es menja una hamburguesa! També parem en un Best Buy, on comprem carregadors per les bateries de les càmeres.

Acabem el dia a un motel a prop de Philadelphia on, com cada dia des que vam arribar, treballem cadascú per separat. Tots tres ens hem dividit les tasques: el Julio volca el material i carrega les bateries, el Jordi contesta e-mails i twitteja i la Neus prepara les entrevistes i contacta amb els entrevistats.

Un dia tranquil, molt interessant i complert!

Good night!

Dimecres 29 maig   #dretadecidirUSA

Després d'un llarg dia de 30 hores, hem pogut descansar força bé al motel d´Edison, New Jersey. 

La connexió de wi-fi del motel ens ha fet veure que la iniciativa #dretadecidirUSA ha tingut un cert ressò a Catalunya, gràcies a les publicacions del diari el punt Avui, i les notícies digitals tant de Vilaweb com del diari Ara. 

Els seguidors a Twitter han crescut i estem molt satisfets dels correus i contactes que estem rebent de catalans que viuen a USA que volen ajudar i col-laborar amb nosaltres. Tan aviat com sigui possible els contestarem a tots.

El dia és gris i tristot, al final hem decidit agafar el tren desde l´estació d´Edison, NJ per anar a Penn Station ja dins de Manhattan. El tren de les 9:38 l´hem perdut ja que quan estavem treient els bitllets, la targeta de crèdit no ha estat reconeguda per la màquina. Una noia ens ha ajudat molt amablement, tot i així, hem d´esperar 40 minuts fins el proper tren que va a la city. 

A la una del migdia, arribem a la casa de Mary Ann Newton, amb qui tenim pactada una entrevista. La Mary Ann col-labora en tot moment, l´entrevista la fem a la terrassa del seu edifici on hi ha unes vistes espectaculars de Manhattan. 

El dia millora i surt el sol que deixa les seves seqüeles al clatell del Julio durant el tanscurs de l'entrevista. Després, baixem a l´apartament de la Mary Ann, on continuem una conversa distesa amb ella a la qual s´afegeix l´Andreu Barnils, periodista de Vilaweb. 

A la tarda tenim trobada amb un col-lectiu de catalans, que organitza la Catalan Institute of America. Allà ens trobem entre d'altres a: Jordi Graupera, Jaume Soler, Jordi Dosaiguas, la Rosa (una dona de 80 anys amb molta empenta) i natius americans que parlen un català molt correcte (el Roger, la Loren i la Liz Castro). Aprofitem per entrevistar al Jaume Soler, president de la Catalan Institute of America, i al Jordi Dosaiguas promotor de l´ANC de Nova York.

La trobada ha acabat passades les nou de la nit. Hem gaudit molt de les vivències i converses amb la gent que estava a la reunió. També hem aconseguit molts contactes de persones vinculades amb la cultura catalana que viuen als Estats Units, i que esperem ens siguin molt útils en els propers dies de viatge.

Tot i estar molt cansats, abans d´agafar el tren de tornada a Edison, ens hem acostat a Times Square: la quantitat de llum i publicitat de la zona és realment espectacular quan és fosc!

Bona nit!

P.D. Quan tot semblava que el dia havia acabat bé, resulta que ens hem saltat l´estació, i hem hagut de sortir a la següent parada per agafar un tren de tornada. Total: la broma, 7.50 $ més i 40 minuts d´espera. Ara sí anem a dormir, rebentats... són les 2am!

Bona nit!!!

Dimarts 28 maig   #dretadecidirUSA

Ha arribat el dia de començar el repte de la ruta #dretadecidirUSA.

Avui en tres vols diferents, però amb la mateixa destinació, hem volat des de Barcelona fins a New York. Els primers han estat la Neus (via Zúrich) a les 9:45 i en Jordi (directe a JFK), a les 10:00. Més tard, a les 14:00 el Julio ha sortit també via Zúrich.

06:45, Esparreguera. La Neus i el Jordi surten cap a l´aeroport. Fa fresqueta en un dia mig nuvolat. Els petits nervis típics del primer dia de viatge es van superant; comprovem que el tràfic es força fluid de camí a el Prat.

Arribats a la terminal 1 de l´aeroport de Barcelona, tant la Neus (Swiss air) com en Jordi (American Airlines) aconsegueixen facturar maletes i obtenir el bitllet d´embarcament sense molts problemes, llevat de petits inonvenients pel pes de l´equipatge. El material tècnic de les càmeres de rodatge, i la gran quantitat de llibres que farem entrega als diferents capitolis, són la causa principal del sobrepes. 

Un cop superats els tràmits de seguretat, arriba la primera alegria del dia. El diari elpuntAvui es fa resò de la nostra iniciativa, dedicant tota una pàgina al viatge que avui comencem.  

10:00, Jordi.  Avió d´American Airlines, vol 67. Un cop embarcats tots els passatgers, anuncien problemes tècnics per megafonia de l´avió. Després d´una hora, comuniquen que encara no s´han solventat els problemes i que valoren la possibilitat d´enlairar un altre avió, i que ja aniran informant. A les 12:00, megafonia comunica que els problemes d´un sensor estan arreglats, i que tot seguit ens enlairem. Segon petit incident del dia: 2 hores de retard cap a JFK. No és gran cosa: són 2 hores, en relació als 300 anys que el poble de Catalunya porta esperant...

12:00, Julio. Esparreguera.  El pare del Julio és qui el porta cap a l´aeroport. En Julio està assabentat dels problemes de retard de l´avió del Jordi, via whatsapp. Ell és qui arribarà més tard, i en un altre aeroport de New York (Newark).

12:00, Neus. Arriba a Zúrich des de Barcelona, una mica justa per agafar el segon avió. Ha hagut de córrer, però l'ha agafat i a les 17:00 de NY s'ha pogut trobar amb el Jordi, que l'esperava amb un Chevrolet Malibú llogat.

16:00 Zurich. El Julio arriba a Zúrich des de Barcelona, la seva escala és només d´1 hora, i els problemes tècnics en l´avió del Jordi, el porten neguitejant durant tot el dia. No pot perdre la connexió. Afortunadament, tot va com un rellotge suís i la puntualitat és màxima (vola amb Swiss Air).

Canvi d´horari. A partir d´ara, totes les mencions horàries seran les corresponents a cada time zone dels Estats Units. Els primers dies a la costa oest, la diferència horaria és de 6 hores. 

16:30  Jordi. Arribada a JFK,  després de mes de 2 hores de retard, els tràmits d´aduana i passaport van ràpids i sense problemes. L´airtrain del JFK arriba a Federal Circle, on es troben les companyies de lloguer de cotxe. Enterprise ha estat superficient: hem llogat un Chevrolet Malibú platejat ens acompanyarà durant les properes tres setmanes. 

17:30 Primera reunió de treball en un Checker's (hamburguseria típica d´USA) molt propera a l´aeroport,  on hem començat a preparar el rodatge de demà, sobretot l´entrevista a Mary Ann Newmann. A l´exterior, un dia gris i de pluja ens espera per anar a Newark a buscar al Julio.

21:00. Ens trobem tots tres i comença l'aventura conjunta. Arribem al motel on passarem la nit, a Edison (New Jersey). Ens acabem d'organitzar per demà, que ens espera un dia mogudet: entrevista amb Mary Ann Newman i més tard, trobada de catalans amb Jaume Soler i Jordi Graupera, entre d'altres, per celebrar el Happy Hour de catalans a NY.

Abans d'anar a dormir, al Julio li ha agafat un atac de gana i hem anat al Domino's Pizza perquè omplís l'estòmac! De pas, hem comprat menjar de supervivència pel camí i el Julio ja s'ha convertit en un ianqui més, disposat a difondre el #dretadecidirUSA!

Estem molt sorpresos i agraïts de la resposta que ha donat la gent, tant des de Catalunya com des dels Estats Units. Hem rebut molts ànims i la gent està molt participativa i animada amb el projecte! Tan aviat com ens sigui possible, respondrem a les vostres peticions i aportacions!

#dretadecidirUSA és el hashtag de twitter on podeu compartir aquesta experiència.

Demà us explicarem com ha anat el primer dia de rodatge i les entrevistes!