9 de juny: Las Vegas (Nevada) - Los Angeles (California)

Ens llevem tard, ja que estavem rebentats. Hem dormit força bé i toca fer camí cap a Los Angeles. Continua fent força calor i xafugor: les temperatures s'acosten als 100 graus Farenheitt!

La circulació és intensa. En ser diumenge, molta gent torna de cap de setmana a Los Angeles i, degut a això, fem una horeta de caravana. La carretera travessa el desert de Mojave. Parem en un àrea de descans que sembla un oasi en mig del desert.

Després de gairebé dues hores de viatge en direcció L.A., la circulació s'aclareix i anem fent via. Arribem a Calabasas, al nord de Los Angeles, on farem nit. La Neus i el Jordi surten a córrer mentre el Julio fa el treball rutinari de cada dia (carregar bateries i passar les targetes de memòria als discs durs portàtils). Afegim 20 km més al repte d'Endomondo, Corre per Catalunya. 

La temperatura ha baixat: hem pasat dels 100 graus de Nevada als 70 del sud de California. El Jordi aprofita per banyar-se a la piscina del motel. Fa més fresca fora de l' aigua que no pas a dins.

Un cop dutxats, anem a Los Angeles, al Piano Bar del Jimmy, un noi que vam conèixer al roadhouse de Flagstaff i ens va convidar al seu bar quan li vam dir que anàvem a Los Angeles. El local és molt acollidor i hi ha bona música en directe. Després de dues horetes, tornem cap al motel, que demà ens espera una ràpida visita a la ciutat de les estrelles!

8 de juny: Flagstaff (Arizona) - Route 66 - Las Vegas (Nevada)

Avui és dissabte i aprofitem per dormir una estona més. Al mateix Dinner on vam sopar, fan uns shakes i pancakes molt bons. Mentre el Jordi va a córrer i afegeix 7 km més al repte d'Endomondo Córrer per Catalunya, dret a decidir, la Neus i El Julio esmorzen. 

Després d'esmorzar, filmem un barri residencial de Flagstaff amb cases de fusta típiques de les sèries americanes. També ens acostem al Roadhouse on vam estar la nit anterior, per fer preses diürnes del local.

Tot seguit, emprenem el camí cap a Las Vegas. Durant el primer tram seguim part de la mítica ruta 66, fem una primera parada en una Harley Davidson Shop i ens trobem un grup típic de "moteros" (bikers), als quals els expliquem el projecte #dretadecidirUSA, i s'ofereixen a portar a la Neus durant uns 35 km, fins a Williams, amb una clàssica Harley Davidson. Un cop  arribats a Williams,  entreguem una estelada i un exemplar del llibre la Liz Castro al grup de bikers. 

Un cop tots dins del cotxe, seguim fent via per la ruta 66, fins arribar a Seligman, on parem a filmar i ens trobem amb un altre biker, al qual entrevistem i ens dóna la seva opinió. Va armat i fa respecte però, tot i així, és un individu molt amable i ens ensenya i ens deixa agafar la pistola que porta (ja descarregada).

El paisatge durant aquest tram de la ruta 66, recorda la pel·lícula de Thelma i Louise. Recorrem grans extensions deshabitades i desèrtiques on, de tant en tant, trens quilòmetrics trenquen  amb la solitud que ens envolta. 

Apreta la gana i finalment arribem a l'únic local que ens trobem a la carretera. Només passar la porta, entrem en una escena de pel·lícula de western: "cowboys" prenent cerveses a la barra, una cambrera amb davantal servint hamburgueses i hot dogs, un billar a l´entrada, i el local decorat amb tota mena de referències al món dels vaquers. Mentre mengem,  parlem amb la cambrera i altres personatges del local. Després d'explicar-los la situació de Catalunya, es mostren molt interessats, i entrevistem un dels clients.

Deixem la ruta 66 i fem camí, direcció a Las Vegas. Abans, fem una parada en una de les preses més grans del món, la Hoover Dam. A fora, la calor i la xafugor són terribles: 109 graus Farenheitt! Semblava que estiguéssim a l'infern; ens cremaven els ulls.

Per fi arribem a Las Vegas. El motel es troba a 15 minuts caminant del carrer principal, l'Strip, on estan la gran majoria dels casinos. Tot i ser molt tard, sortim a donar una volta i entrem al Venettian, on hi ha reproduccions a gran escala de la ciutat de Venècia. Tot és molt artificial i, a la vegada, espectacular. També ens apropem al Harrah´s i al Ceasar Palace. Ja entrada la matinada, tornem a l'hotel gairebé sense forces. Ha estat un dia molt intens!

6 i 7 de juny: Austin (Texas) - Flagstaff (Arizona)

De bon matí, la Neus i el Jordi surten a córrer. Durant la ruta, s'apropen a un High School d'Austin i donen unes quantes voltes per la pista d'atletisme de l'institut. Un cop recorreguts més de set quilòmetres, que s'afegeixen al repte d'Endomondo (córrer pel dret a decidir), tornen al motel. Fa molta calor a Texas, i només son les 9:30 del matí,! Tots dos decideixen remullar-se a la piscina del motel.

Un cop esmorzats, anem tots cap al centre d'Austin (capital de Texas) per fer l'entrega al capitoli. Allà ens reben molt bé i ens indiquen on està l'oficina del governador. Tot i això, donem unes quantes voltes fins a trobar-la. Quan l'ubiquem, s'està celebrant una reunió i no podem fer l'entrega al governador directament. Enlloc d'això, ens dirigim a l'oficina del Sargent of Arms (Rick), que s'ofereix a recollir els aricles i entregar-los al governador. Al capitoli ens trobem un grup de catalans, dos d'ells viuen a Mèxic des de fa anys. Aprofitem per entrevistar-los.

Deixem el capitoli i passem pel downtown d'Austin per filmar alguns plans per al documental. És un lloc ple de bars, amb molt d'ambient, i música en directe (sobretot blues i country).

Emprenem un llarg camí, que durarà tota la nit (farem torns per conduir entre els tres). La idea és arribar a Monument Valley al matí. Després d'una hora de vaitge, agafem forces i fem un picnic al darrere d'una benzinera (fem "homemade sandwiches"). Entre Austin i Monument Valley (més de mil quilòmetres) fem parada a Lubbock, on gràcies a les xarxes socials de dretadecidir.com concertem una entrevista amb Lluís Soler, bioquímic que viu i treballa en aquesta ciutat.

Després d'això, fem nit al cotxe (primer la Neus, després el Julio i el Jordi acaba la ronda fins que surt el sol, ja en territori Navajo, ja dins l'estat d' Arizona).

                                   

Fem un  en una benzinera i ens comprem uns barrets de cowboy per endinsar-nos camí de Monument Valley, a conjunt amb el territori. La primera parada és al Mexican Hat, una formació rocosa de formes molt curioses, que semblen un barret mexicà. El paisatge és espectacular i no parem de fer fotos mentre ens endinsem a Monument Valley.

Pel camí ens aturem en unes paradetes de venda ambulant de bisuteria feta pels indis navajos. Un dels venedors es mostra interessat per la senyera que duu el Jordi i, després d'explicar-li la situació a Catalunya i què estem fent als EUA, li regalem la senyera perquè la pengi juntament amb altres que té onejant a la parada. Aprofitem per fer-li una entrega del llibre de la Liz Castro i l'entrevistem. 

De Monument Valley, prenem la carretera que va en direcció sud cap al Grand Canyon. Després de dues hores i mitja, arribem a un dels extrems sud del canó del Colorado. Allà, casualment, ens trobem una parella de catalans de Badalona que porten mes de 10 anys vivint a diferents llocs dels EUA. Els entrevistem i seguim  la visita: les vistes són espectaculars!

Al vespre arribem a Flagstaff, on farem nit. Sopem en un Dinner, que és el típic restaurant de carretera que es veu a gairebé totes les pel·lícules de Hollywood. Els plats són molt grans com gairebé tot el que hi ha als EUA!) i quedem ben tips!

És divendres nit i sortim a un local de Country que el Jordi coneixia d'haver-hi anat fa uns anys. És el típic Roadhouse de carretera, situat a la ruta 66. Fem uns billars, mentre escoltem la banda que toca en direce. Acabem tots sortint a la pista de ball i aprenem els passos bàsics del country!

Good night (per fi dormim en un llit...)! 

5 juny: New Orleans / Baton Rouge (Lousiana) - Austin (Texas)

Segona i última nit que hem passat a New Orleans. El motel, que es trobava molt a prop del barri francès, (French Quartier) ens ha encantat. New Orleans és una ciutat per quedar-s'hi més dies, per la seva efervescència cultural i musical.

Marxem en direcció Baton Rouge, capital de l'estat de Lousiana, on fem una nova entrega del llibre What´s up with Catalonia de Liz Castro, la Declaració de Sobirania i dret a decidir del Parlament de Catalunya i la samarreta del Barça amb l´estelada al pit.

Durant el camí, parem a Gonzales, Lousiana, en un centre comercial, on fem quatre compres ràpides, entre elles un parell de camises per fer les entregues als capitolis d´una manera més elegant. Cada cop que fem una petita parada, notem els efectes de la forta calor i la xafugor que fa al sud dels Estats Units.

Arribem finalment a Baton Rouge, per on passa el riu Mississipi. Fins ara, les entregues que havíem fet, degut als intensos dies de rodatge i entrevistes, eren puntuals i fora d'hores d'oficina. Avui arribem al capitoli al migdia i a la recepció ens atenen molt amablament. 

Després de signar el llibre de visites, ens indiquen on hem de fer l'entrega: l´oficina del governador (Bobby Jindal) es troba a la segona planta, on una de les secretàries ens atén i dialoguem una estona amb ella. Ens diu que entregarà al governador els articles que li deixem. Quedem altament sorpresos per l'amabilitat i la seriositat en què ens reben. 

El capitoli de Baton Rouge és el més alt de tots els 50 que hi ha als Estats Units. Després de fer l'entrega, pugem amb l' ascensor fins a dalt de tot, on hi ha unes vistes extraordinàries de la ciutat i del riu Mississipi. Unes imatges que ens aniran molt bé pel reportatge que estem realitzant.

                               

                               

Continuem la ruta: l´objectiu és arribar a Austin (Texas) entrada la nit. El paisatge durant la majoria del trajecte dins l'estat de Lousiana és el típic dels bayous (llacs d'aigua estancada). La carretera sovint travessa per sobre d'aquestes grans extensions d'aigua, on ben segur deu haver-hi algun alligator amagat.

Anem fent torns per conduir (el que ha posat més hores al volant ha estat fins ara el Julio). Des que vam sortir de Nova York, ara ja fa 5 dies, portem més de 2000 milles, és a dir, hem superat amb escreix 3000 km, el que probablement serà una sisena part de tots els quilòmetres que tenim planejats fer. Com diu la cançó de Lluís Llach Viatge a Ítaca, "el camí serà llarg, ple d'aventures i de coneixences"... Esperem superar-ho amb la il·lusió i les ganes d'aportar el nostre gra de sorra a la causa catalana.

Quan cau la nit, passem per Houston. El contrast dels alts edificis del downtown amb els últims raigs de sol fa que la ciutat agafi una dimensió espectacular. Passades les onze de la nit, finalment, arribem al motel. Volíem fer una ràpida visita al downtown d'Austin, que és famós pels seus locals de música en viu (bàsicament blues i country). Però estem força cansats i sopem a l'habitació amb el que encara ens queda del menjar que hem anat comprant als supermercats.

Demà farem entrega al capitoli d'Austin, Texas. Good night and good luck!

3 i 4 juny - Athens (Georgia University) / New Orleans

Dilluns, 3 de juny,  ens despertem, esmorzem i anem cap a Athens. Aquí hi ha la Universitat de Georgia, on quedem a les 11.30h amb Meghan Armstrong, professora del departament de llengües romàniques. Parla un català excel·lent!

Ens sorprèn el campus universitari, molt tranquil, verd i molt gran! Fins i tot tenen un estadi de futbol americà (Sanford Stadium, dels Bulldogs) amb capacitat per a uns 92.746 aficionats! (el Camp Nou en té per 98.000)

Dinem a la universitat, on aprofitem per entrevistar també dos estudiants nordamericans. No coneixen Catalunya (sí Barcelona, com la majoria de nordamericans a qui preguntem), però els expliquem la situació actual (els catalans volen fer un referèndum per decidir el seu futur) i ens donen la seva opinió.

Agafem el cotxe i emprenem un llarg viatge (7 hores) cap a New Orleans. Parem a fer un picnic per sopar en una Rest Area (hem comprat pa, enciam, formatge i pit de gall dindi per fer entrepans) i  a les 23.15h arribem a New Orleans (aquí és una hora menys que als estats de la costa est: guanyem una hora).

L'hotel on passaríem la nit ens va sorpendre només arribar: estètica totalment surenya, fet de fusta, amb banderes, canelobres, una terrassa amb plantes tropicals... Molt autèntic i acollidor!

Això sí, quan anem a la recepció per a recollir les claus de l'habitació, no hi ha ningú (tanquen a les 23h...). Truquem al telèfon d'emergències i ens donen la contrassenya del candau d'una petita caixa que hi ha a la façana. Allà trobem les claus amb un plànol amb la localització de l'habitació.

Deixem les coses i anem cap a Bourbon St, molt famosa per la festa i la música en directe. Hi ha molt ambient, tot i ser dilluns, i la gent va bastant passada. Fem una cerveseta i cap a l'hotel a dormir, que estem rebentats!

Dimarts, 4 de juny, el Jordi i la Neus s'aixequen a les 8.30h per anar a córrer (engeguen l'Endomondo per sumar quilòmetres pel repte de Dretadecidir.com). Recorren bona part dels llocs més emblemàtics de la ciutat. En total, corren durant uns 40 minuts (7km 300m cadascú).

El Julio els espera esmorzant a l'hotel. Amb calma, fem una laundry (que ja toca, després d'una setmana de viatge...). Se'ns fa l'hora de dinar i mengem uns entrepans a l'hotel.

A la tarda, ens apropem al French Market, des d'on agafem un tramvia (molt auèntic, de color vermell i antic) cap a Canal St. Quan tornem al French Market ens trobem, per casualitat, un noi d'Esparreguera que fa de professor d'espanyol a New Orleans i quedem amb ell a la Catedral de St Louis una hora més tard per entrevistar-lo.

Mentre li fem l'entrevista, un noi s'atura i s'està tota l'estona mirant com rodem. Quan acabem, ens presentem i resulta que és català i està donant la volta al món tot sol durant uns 2 anys! El món és moooolt petit!

Tornem a l'hotel, ens dutxem i anem a sopar una hamburguesa casolana al Port of Call (recomanat pel noi d'Esparreguera). Molt bona! D'aquí anem a French Main St on hi ha locals amb música bona en directe (no hi van els turistes, que s'aglutinen a Bourbon St). Ens quedem bocabadats amb l'actuació del grup de John Lisi & Delta Funk (comprem el CD pel cotxe).

Cap a les 2h tornem a l'hotel i a dormir! (l'endemà hem d'anar cap a Austin, Texas).

Diumenge 2 Juny Durham,NC - Athens,GA

Hem fet nit a prop de Richmond, Virginia, en un dels pitjors motels que hem trobat fins a dia d'avui. Hem pasat força calor dins de l´habitació, que tenia l´aire acondicionat espatllat. A les dues del migdia teníem entrevista pactada a prop de la Universitat de Duke, a Durham, Carolina del Nord. 

Un cop fet el ritual de sempre, és a dir, traspàs de tot el material de l´habitació al cotxe, hem fet via cap a la casa del professor universitari, expert en temes de secessió, Allen Buchanan. Durant el trajecte hem estat preparant les preguntes per a l´entrevista, després de documentar-nos de la figura de Buchanan. Ens ha servit molt el capítol de Laia Balcells del llibre de Liz Castro, What's up with Catalonia, ja que parlava de les teories de Buchanan. Mitja hora abans de la trobada, hem fet un refrigeri en un local amb clàssiques cadires gronxador a l'exterior.

Allen Buchanan ens estava esperant a l´hora prevista a casa seva (al mig del bosc de Duke). Buchanan parla un anglès molt acadèmic i força entenedor. L'entrevista ha estat molt interessant, ja que Buchanan té un punt de vista neutre, que no ha estat "contaminat". El professor ha parlat sobre com creu que s´hauria de desenvolupar tot el procediment del conflicte català amb Espanya. Les declaracions de l'acadèmic aporten una visió des d'una altra perspectiva al conjunt del reportatge.

Un cop acabada la trobada amb Allen Buchanan, hem anat a preparar-nos per als propers dies, on ens esperen molts quilòmetres de carretera. Hem parat a un centre comercial (Walmart) a fer les compres oportunes i hem passat de la formalitat de l´entrevista a moments de distensió dins la superfície comercial. 

Després d´una ràpida visita al campus de la Universitat de Duke, emprenem la primera gran tirada amb cotxe que ens portarà prop d´Atlanta. Després de travessar els estats de les dues Carolines, entrem al sud profund dels EUA, començant per Geòrgia.

Durant el trajecte hem travessat una tempesta, que ha fet retrasar-nos una mica, ja que un parell d´accidents han causat retencions. L´arribada al motel a Commerce, Geòrgia, ha estat passades les dotze la nit. 

Ràpidament hem caigut dormits al llit. Demà ens espera una nova entrevista a la Universitat de Geòrgia, amb Meghan Armstrong, professora nordamericana de llengües romàniques, la qual s´ha assabentat del nostre viatge i ha posat molt d'interès per trobar-se amb nosaltres.

Dissabte 1 juny: Washington DC   #dretadecidirUSA

Sona el despertador a les 7 del matí. Per guanyar una aposta al Julio, el Jordi i la Neus han sortit a córrer pel Mall de Washington. Durant 40 minuts han sumat, entre els dos, 14,7 km més pel repte córrer per Catalunya a través d'Endomondo (sobre aquest challenge teniu més informació a http://www.dretadecidir.com). Feia molta calor i, en ser dissabte, ens hem trobat bastant gent corrent pel Mall (al migdia deu ser impossible poder córrer, amb la calor que està fent!).

Un cop hem tornat a l'hotel Sheraton, el Julio ha pagat, amb cara de pocs amics, l´aposta que ha perdut, els diners de la qual aniran destinats a una propera aposta que es farà a Las Vegas, en honor al Julio.

Hem carregat tots els trastos al cotxe, fet que ja comença a ser un clàssic de cada matí, i ens hem dirigit cap al Capitoli. Allà hem intentat fer l´entrega de la samarreta del FC Barcelona amb l´estelada al pit, un exemplar del llibre de la Liz Castro, What´s up with Catalonia i una còpia de la declaració de sobirania i dret a decidir del Parlament de Catalunya. L´entrega ha resultat infructuosa, ja que les escales del Capitoli estaven vallades i molt ben custodiades per la policia. 

Hem aprofitat per filmar plans del Capitoli i del Lincoln Memorial, a l'altra banda del Mall. Al costat del Lincoln Memorial, es troba el Vietnam Memorial, un impressionant mur amb els noms de tots els soldats que van morir a la guerra del Vietnam. Famílies emocionades deixen espelmes i flors sota els noms dels seus herois caiguts.  

A les 12h havíem d'estar a la seu de la penya blaugrana de Washington (Penya Culèmbia), per veure el darrer partit de temporada entre el Barça i el Màlaga. Hem arribat gairebé a la mitja part (a les 13.30h passades...), ja que hem estat donant voltes fins que no l´hem trobat, per diferents causes. La llei de Murphy ha fet acte de presència en la seva totalitat durant gairebé una hora i mitja. Això sí, el carrer 9 de Washington ens el coneixem del tot, des de la convergència amb el carred D, fins al carrer N!

Hem arribat afamats i molt acalorats a l'Elephant & Castle (on té la seu la penya)- Hem dinat allà mateix veient el partit, i hem estat parlant molt amigablement amb el seu president, en Raimon Puigjaner, un gran patriota i millor persona. 

Després del partit, hem fet 3 entrevistes consecutives: les dues primeres amb ciutadans nordamericans i membres de la penya (l'Aaron i l'Scott), i la darrera amb el Raimon. Tant l'Aaron (vicepresident) com l'Scott s´han esforçat força i han fet l´entrevista en castellà, aportant el seu punt de vista com a ianquis sobre la causa catalana. 

A les 6 de la tarda hem quedat amb Gustau Alegret (corresponsal de RAC1 a Washington) a Dupont Circle. L'hem entrevistat i ens ha agradat molt la claredat i el gran coneixement que té dels diferents lobbys de la capital americana. Volem agrair la deferència que ha tingut amb nosaltres, degut a la seva intensa agenda professional. 

Un cop acabada l´entrevista, hem fet un café en un Starbucks proper i, tot seguit, hem anat cap a l'Iwo Jima Memorial. Arribar-hi ha estat tot una odissea: hem passat pel costat de la gigantesca estatua un mínim de tres vegades fins aconseguir aparcar ben a prop. Hem coincidit amb un grup de joves americans estudiants que cantaven cançons patriòtiques al costat del Memorial. 

Passades les 9 de la nit, carretera i manta i direcció a Durham, North Carolina. Allà anirem demà a la Universitat de Duke on tenim pactada una entrevista amb Allen Buchanan. Després de més de dues hores de cotxe fem nit passat Richmond, Virginia.

Un gintònic i a dormir!